Resultats de la cerca
Es mostren 678 resultats
Francisco María Tubino y Oliva
Historiografia
Polític i historiador.
De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la…
,
Carles Rexach i Serdà

Carles Rexach i Serdà
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Futbol
Futbolista i entrenador, també conegut amb el nom de Charly Rexach.
Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip a l’abril del 1965 en un partit de Copa i marcà un gol Les dues temporades següents jugà amb el CF Comtal i continuà disputant partits amb el primer equip, al qual s’integrà plenament la temporada 1967-68 Començà jugant d’interior, però després passà a fer-ho d’extrem, sobretot a la dreta Disputà 638 partits, dels quals 447 foren oficials, i marcà 197 gols 122 en partits oficials Guanyà una Lliga 1974, quatre Copes 1968, 1971, 1978, 1981, una Recopa d’Europa 1979, una Copa de Fires 1966 i la Finalíssima de Fires 1971 Fou màxim…
,
Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero
Història
Militar
Militar i polític, més conegut amb el nom de Baldomero Espartero.
Ingressà al seminari d’Almagro, però el deixà per prendre les armes contra Napoleó, a quinze anys El 1815 passà a Amèrica, on lluità contra els independentistes del Perú Enviat a Madrid en missió especial 1824, no participà en el fracàs d’Ayacucho, però els seus enemics l’hi atribuïren Tornat a Espanya, fou destinat a Pamplona 1825 Passà a Barcelona i a Palma en morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlins es destacà aviat, i, ascendit a general, assolí la victòria de Luchana 1836, base de la seva fama El 1837 fou creat per Maria Cristina comte de Luchana i…
Sant Joan (el Torricó)
Art romànic
Situació Vestigis de l’absis d’aquesta església romànica, situada en una partida coneguda amb el nom de Sant Joan ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquesta església són a l’angle sud-oest d’un serrat situat uns 3 km al sud-est del Torricó El topònim de l’indret on se situen els seus vestigis és Sant Joan Full 31-14 358 Situació 31TBG869292 Pel camí que porta a la Clamor Salada es passa pel pendent meridional del serrat, allargassat, el qual és en bona part adaptat al conreu Vora una cabana excavada a la mateixa muntanya cal deixar el cotxe i pujar els 10 m de desnivell Història Desconeixem…
Albert Salsas
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Fill d’un enginyer de carreteres natural de Palau de Cerdanya, era membre d’una família molt antiga de la Cerdanya, amb mencions i filiacions que es remunten al s XIII Aquesta nissaga originària de la Llaguna Conflent s’establí durant el s XVIII a la zona d’Oceja un dels parents era Pere Salsas Trillas, rector de Llívia, teòleg i canonge de Ponts, que escriví un famós Promptuari moral sagrat y cathecisme pastoral , a més d’un tractat de dret català i d’un episcopologi d’Urgell Després d’estudiar a Peirigús i Bordeus, Albert Salsas descobrí, a divuit anys, la terra dels…
Josep Lluís Trapero i Álvarez
Història
Militar
Mosso d’esquadra.
Llicenciat en dret, l’any 1990 ingressà als Mossos d’Esquadra i ascendí en l’escalafó fins a arribar a cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal 2013 L’abril del 2017 fou nomenat major dels Mossos d’Esquadra, càrrec vacant des de la retirada del primer titular Joan Unió 1994-2008 Comandà l’operatiu policial que feu front als atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils , tasca per la qual el cos rebé reconeixement internacional i les medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb altres cossos policials i d’emergència Dies…
Josep Samitier i Vilalta

Josep Samitier i Vilalta
© FC BARCELONA
Futbol
Futbolista.
Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…
,
Francesc Vicens i Giralt

Francesc Vicens i Giralt
Art
Espeleologia
Política
Polític, historiador i tractadista d’art i espeleòleg.
Activitat política i cultural Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1949, durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intellectual, sobretot en el camp de l’art A l’…
,
Raúl Castro Ruz

Raúl Castro
Política
Polític cubà, germà de Fidel Castro.
Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…
Ucraïna 2012
Estat
El 28 d'octubre es van celebrar eleccions a la Verkhovna Rada, el Parlament ucraïnès Malgrat la tradicional divisió en dos blocs quasi iguals a la societat ucraïnesa, que dóna lloc a una habitual alternança, aquest cop els seguidors del president Ianukóvitx van aconseguir mantenir-se al poder Així, el presidencialista Partit de les Regions va obtenir el 30% dels vots i 185 dels 450 escons Si hi afegim el Partit Comunista 13% dels vots, 32 diputats i la majoria dels 43 diputats independents, el primer ministre sortint, Mikola Azàrov, es va garantir una majoria lleial L'oposició, que anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina