Resultats de la cerca

Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de…

Catedràtic de filologia espanyola a la Universitat de València des del 1979 Com a creador ha publicat relats i novelles en castellà i en català, de les quals destaquen La mansión roja 1979, Tots els jocs de tots els jugadors 1981, premi Jaume Roig i Premi de la Crítica, del mateix any i Cuerpo de transición 1993 També ha publicat estudis sobre alguns escriptors valencians com Enric Valor, Isa Tròlec i Amadeu Fabregat, a més de molts altres articles de crítica literària al voltant de la novella castellana del segle XIX i de la crítica textual, com Sincronía y diacronía la…

S’inicià en la pràctica atlètica a vint anys sota el guiatge del seu marit i entrenador, Francisco Ramos, al CG Barcelonès 1961 Després competí un parell de temporades en el Linterna Roja 1962-63 i acabà en el CE Universitari Aconseguí el doblet en les proves de velocitat, 100 i 200 m, en dues edicions del Campionat de Catalunya 1963, 1964 i cinc títols en salt de llargada 1961-64, 1966 En Campionats d’Espanya guanyà un títol en 200 m 1963, dos de llargada 1963, 1964 i un de llargada en pista coberta 1966 Entre el 1961 i el 1964 superà una quinzena de rècords catalans i estatals…

Fill de l’actor i director de doblatge José María Ovies Morán S’inicià al Club Patí de Barcelona, en el qual jugà quatre temporades i fou campió d’Espanya 1950 Després, jugà un any al Vidalet Hoquei Club, tres al Creu Roja un a l’equip de segona, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, i dos en el de primera divisió Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1955 El mateix any marxà a Madrid i es convertí en jugador i entrenador del FEMSA, en el qual es retirà la temporada 1959-60 Després inicià una llarga carrera com a tècnic que el portà,…

Depèn de l’Aràbia Saudita

El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un coll entre…

Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu A més de…

Situada a la vora del riu Adda, és un centre agrícola destacat Té indústria tèxtil llana, alimentària mantega, formatge, de cristall i de maquinària agrícola Antiga Laus Pompeia , al s IV esdevingué seu d’un bisbat poderós, enfrontat repetidament amb el de Milà el 1110 fou destruïda pels milanesos Reconstruïda per Frederic Barba-roja 1158, gibellins i güelfs s’hi alternaren en el govern El 1454 hi fou signada la pau entre Francesc I de Milà i Venècia s’hi consolidava la situació del primer al tron de Milà, Bèrgam i Brescia eren restituïdes a Venècia i s’iniciava una política d’…