Resultats de la cerca

Comte de Torroella de Montgrí i marquès pontifici de Robert, fou una de les figures dels anys seixanta de la motonàutica catalana i espanyola Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona, que assolí un gran prestigi internacional a mitjan segle XX Establí el rècord d’Espanya de velocitat en CU de 500 cc 1960 Guanyà el premi internacional Pantano El Burguillo Àvila en CU 1962, el Gran Premio Costa del Sol i el Gran Premio Internacional de España en CIU 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963 Fou segon en el Gran Premi Internacional de Barcelona en CIU 1963

Començà a jugar al Club d’Escacs Espanyol, i la temporada 1954-55 es proclamà campió de Catalunya de tercera categoria Amb el CE Espanyol guanyà el Campionat d’Espanya per equips També jugà pel Club Patí Sitges, el Club d’Escacs Olot, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1977, el club d’escacs de la SEAT, el Català, l’Ateneu Barcelonès, el Calella Illescas i el Centre Aragonès de Barcelona La temporada 1962-63 fou seleccionat per a l’encontre Espanya-Portugal Mestre català, guanyà el Trofeu Puig i Puig 1962, 1965, 1966, i el Campionat de Catalunya individual 1973 i el…

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la…

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…

Es formà com a jugadora al Club de 7 a 9, de Barcelona, el 1979 La seva mare, Rosa M Pascual i Alsina, l’introduí en l’esport i en fou l’entrenadora Fou campiona del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1986 i de la Copa Europea 1987 i novena en la Copa del Món AMF 1986 Formà part de la selecció espanyola 1982-2004, amb la qual participà vint-i-dues vegades en competicions internacionals Formà part de la selecció catalana 1982-2009, amb la qual assolí la medalla d’argent en la XII Copa del Mediterrani Rebé tres premis Florentino Carreras a la millor jugadora d’Espanya 1988-90

El seu precedent data del 1918, any en què l’Associació Barcelonesa celebrà un torneig d’esgrima durant les festes de la ciutat Fou durant molts anys el torneig de més prestigi organitzat per la Federació d’Esgrima de Catalunya Hi participaren els millors tiradors catalans i espanyols, i fins i tot alguns campions olímpics i mundials Es competí en categoria masculina, en les tres armes, i de vegades en floret femení Tingué diversos noms Torneig Verge de la Mercè, Torneig Internacional Nostra Senyora de la Mercè, etc i als anys vuitanta, amb la recuperació del Trofeu Ciutat de…

Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell en record seu

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit…

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

Malgrat la superioritat numèrica sarda, els catalans assoliren una victòria completa, amb un botí nombrós, l’ocupació de la vila de Sanluri i la captura de l’estendard del vescomte, que fou enviat a Barcelona com a trofeu Les pèrdues catalanes foren escasses, si bé hi moriren personatges com Joan Desvalls, conseller de Barcelona La nova de la victòria causà una gran alegria a Barcelona, on el rei Martí I féu fer importants celebracions l’alegria es canvià aviat en dol, però, en saber-se la mort de Martí I de Sicília, hereu de la corona catalanoaragonesa i únic descendent baró de…