Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
cantarella
Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi.
Radio Futura
Música
Grup de pop-rock format el 1978 per Santiago Auserón (veu), Luis Auserón (baix) i Enrique Sierra (guitarra).
Banda representativa del principi dels vuitanta que fusionà pop, soul i música llatina, en els seus inicis fou liderada per Herminio Molero El 1980 enregistrà el seu primer disc, Música moderna i, després d’una primera dissolució, SAuserón passà a ésser-ne el cantant Entre el 1984 i el 1992 enregistrà sis discs molt ben acceptats pel públic La ley del desierto/La ley del mar 1984, De un país en llamas 1985, La canción de Juan Perro 1987, Escuela de calor El directo de Radio Futura 1989, Veneno en la piel 1990 i Tierra para bailar 1992 El 1992 el grup es dissolgué
recurs de revisió
Dret processal
Nova fase del procés civil o penal, amb la qual en certs casos el condemnat amb sentència definitiva pot demanar i exigir un nou examen del seu cas, considerant que la sentència ha estat basada sobre uns fets o documents que posteriorment hom demostra que són falsos.
Constitueix, de fet, un nou procés que veu el tribunal suprem Les causes que el motiven són l’existència de nous documents retinguts per força major o per la part afavorida, la demostració de la falsedat dels documents de base del procés precedent, la condemna per fals testimoni dels testimoniatges que serviren de prova testifical i la demostració que la sentència fou dictada per suborn, violència o maquinació fraudulenta
Frederic Lliurat i Carreras
Música
Músic.
Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados, i amplià els seus coneixements musicals amb Charles de Bériot, a París, i amb Arthur de Greef, a Brusselles Actuà a París, a Brusselles i a Barcelona Exercí la crítica musical a “La Veu de Catalunya” i fou redactor en cap de la “Revista Musical Catalana” Publicà La música i els músics 1933, recull de crítiques, i Teoría de la música 1941
mudesa
Patologia humana
Qualitat de mut.
La mudesa pot ésser motivada per causes congènites, per sordesa precoç o per inhibició voluntària o involuntària en l’ús de la paraula Tanmateix, el fet de restar en silenci o de perdre la veu, propis de l’estat d’estupor i sovint entesos com a fenòmens de mudesa, no han d’ésser atribuïts a factors estructurals, sinó a motius de tipus psiquiàtric estupor histèric, esquizofrènia catatònica, estupor malenconiós, etc
Niccolò dell’Arca
Escultura
Escultor italià, anomenat també Niccolò da Bari
.
Treballà a Bolonya, on féu el Sant Sepulcre 1463 església de Santa Maria della Vita, obra de terra cuita en la qual hom veu clares influències nòrdiques, la Madonna di Piazza Palazzo Publico i l’arca de sant Domènec 1569 església de San Domenico, començada per Nicola Pisano, obra que li donà el nom i la fama El seu estil, de tècnica admirable, és molt sensible a les influències
José Ramón Encinar
Música
Compositor i director d’orquestra castellà.
Fou deixeble de FDonatoni Director des del 1973 del grup Koan de Madrid, conjunt instrumental dedicat a interpretar obres actuals des del 2000, també és director de l’Orquesta de la Comunidad Autónoma de Madrid Algunes obres seves són Abhava , per a guitarra i cinta magnetofònica 1972, Homenaje a Cortázar , per a veu i quatre instruments 1971, i Cum plenus forem enthusiasmo , per a viola de mà i deu instruments 1973
Nino Bravo
Música
Nom amb què és conegut el cantant melòdic Lluís Manuel Ferri Llopis.
Començà en la música amb els grups Los Hispánicos i Los Supersón Debutà en solitari el 1969 i aviat s’obrí camí gràcies a una poderosa i matisada veu i a la força de la seva interpretació Durant la seva curta, però prometedora, carrera només edità tres discs, tot deixant cançons tan conegudes com Libre , Un beso y una flor i Noelia , amb versions posteriors d’altres artistes
Josep Camp-Sangles
Literatura catalana
Poeta.
Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell
,
Giuditta Pasta
Música
Soprano italiana.
El seu cognom real era Negri Estudià a Milà i debutà a Brescia 1815, però assolí la fama a París 1821 per l’abast excepcional de la seva veu Bellini li confià l’estrena de Norma 1831 i Donizetti les d' Anna Bolena 1830 i L’elisir d’amore 1832 La seva carrera excepcional la convertí en un mite Cantà per tot Europa i es retirà cap al 1850
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina