Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
Georges Moustaki

Georges Moustaki
© Festival Mil·lenni
Música
Nom amb què és conegut Joseph Mustacchi, cantant, autor i compositor francès d’origen grecoegipci.
Fill d’un matrimoni grecojueu emigrat a Egipte, s’establí a França el 1951 i cresqué en un ambient poliglot parlava grec, àrab i anglès, i la seva primera llengua era el francès En la seva primera joventut treballà en oficis diversos editor, periodista i cambrer i freqüentà els ambients artístics Començà a cantar en un estil molt influït per Georges Brassens, del qual adoptà el nom per a l’activitat musical i literària L’any 1958 fou presentat a Édith Piaf, la qual li estrenà la cançó Milord que esdevingué un gran èxit popular L’any 1961 publicà el primer disc, Moustaki títol que repetiria en…
,
música popular eivissenca
Música
Dansa i ball
Música i danses característiques de la pagesia de l’illa d’Eivissa.
Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els instruments que acompanyen el…
Pont de Vilartolí (Sant Climent Sescebes)
Art romànic
Situació L’antic pont, avui enrunat, fou construït sobre el riu Anyet, a poca distància aigües avall del veïnat de Vilartolí, poblat que es troba a 2 km a tramuntana de Sant Climent Sescebes Mapa 220M781 Situació 31TDG982935 Hom pot arribar a Vilartolí des de Sant Climent Sescebes, per un camí de terra El veïnat, de cases i masos que no s’agrupen en un nucli compacte, s’escampa pels vessants i turons situats a la dreta del riu Història Vilartolí és un lloc documentat entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes la segona meitat del segle X anys 974, 982 i 990 L’any 989, en el seu…
Muralles medievals de Roses
Art romànic
A tocar de les ruïnes de les construccions monàstiques que envolten el claustre pel sud, l’est i l’oest, es veuen encara algunes restes dels murs del primitiu recinte fo ificat, que defensava únicament el monestir i els edificis immediats Els sectors més visibles són ara els de llevant i migdia El llenç meridional, d’una alçària aproximada de dos metres, és el que conserva l’aparell més antic fou bastit amb pedres de mida petita, en general de granit, sense treballar, que es disposen en filades d’ opus spicatum força ben marcat en alguns llocs També hi ha rastelleres de pedres inclinades en…
Sant Genís (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Petita capella rural, en bona part arrebossada i enguixada, situada en un ambient feréstec de penyals entre Tost i Torà T Pollina La capella de Sant Genís és situada a la meitat del cami entre Tost i Torà, a la dreta del riu de Tost MLIC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG682816 Història No es coneix cap notícia documental concreta de l’església de Sant Genís Només en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Tost, de l’any 1040, apareix esmentada l’església de Sant Genís com a límit d’un alou cedit a Sant Martí, “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I parte in…
Sant Feliu de Bruguera (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Un detall d’un dels murs exteriors de l’església, la qual, a desgrat de les profundes transformacions sofertes, encara deixa veure algun vestigi important d’època romànica M Anglada L’església de Sant Feliu de Bruguera, a l’agregat més important del municipi, es troba enmig d’un q conjunt de masies i cases agrupades entorn de l’antiga parròquia Mapa 256M781 Situació 31TDG330810 Per arribar-hi cal sortir de Ribes de Freser per una carretera vers migjorn que hi porta amb 6 km MAB Història El lloc de Bruguera apareix documentat l’any 901 formant part del “ valle Petrariense ”, quan el…
Sant Miquel del Castell o capella del Remei (Castellterçol)
Art romànic
Situació Típica capella de castell, situada a migdia d’aquest en un pla inferior M Anglada La capella de Sant Miquel, o santuari de la Mare de Déu del Remei, queda al peu del castell pel costat de migdia Mapa L36-14363 Situació 31TDG266222 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar al castell de Castellterçol Tenen la clau els masovers del castell i el rector de Castellterçol MAB Història Una capella, potser l’actual, fou erigida al començament del segle XII per Tedmar Mir de Castellterçol, que morí en peregrinació a Terra Santa i en el testament va fer una deixa perquè es dediqués o…
Sant Vicenç de Menàrguens
Art romànic
L’església parroquial de Menàrguens, dedicada a sant Vicenç, es troba situada al nucli central de la vila Una de les primeres mencions documentals d’aquest temple data de l’any 1180, quan en una butlla del papa Alexandre III, adreçada al prepòsit de Solsona, aquell li confirmava, entre d’altres, la possessió de l’església de Menàrguens De fet, però, des de molts anys enrere, la possessió dels delmes i altres drets que generava aquesta església havien estat causa d’un llarg plet entre el bisbe d’Urgell i el prepòsit solsoní Possiblement l’origen de la qüestió arrelava en la donació que el…
harmonia de les esferes
Música
Expressió que designava l’accés filosòfic a una audició metafísica de l’harmonia de l’Univers, la formulació de la qual derivà en un retoricisme especulatiu en la transmissió del pensament musical de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana.
La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…
El temps de les cireres
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig, publicada l’any 1977.
Desenvolupament enciclopèdic Crònica irònica i mordaç de la classe mitjana catalana sota el franquisme El retorn de Natàlia Miralpeix a Barcelona el 1974, després de dotze anys d’exili polític voluntari, li permet analitzar la petja de la dictadura i els comportaments socials i sexuals A través d’un ampli fris familiar, es presenta la repressió sexual de la dona i la moral hipòcrita Tot i així, la protagonista busca la conciliació amb el seu pare i la possibilitat de començar una nova vida alludida amb l’arribada de la primavera, de les cireres, com apunta el títol Dividida en sis parts, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina