Resultats de la cerca
Es mostren 26074 resultats
ritme anapèstic
Literatura
Ritme de marxa aconseguit amb anapests, usat als cants militars dòrics i, més tard, a la comèdia i a la tragèdia grega.
Per extensió hom designa a vegades així el vers en llengua romànica que té l’accent en la tercera síllaba precedida de dues àtones o feblement accentuades
brucita
Mineralogia i petrografia
Hidròxid de magnesi, Mg(OH)2.
Mineral que es presenta en cristalls tabulars romboèdrics, incolors o blancs, de lluïssor vítria o nacrada Té duresa 2,5 i pes específic 2,38-3,40
brenkita
Mineralogia i petrografia
Fluorocarbonat de calci, Ca2[F2|CO3].
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls allargats que s’agreguen radialment, incolors o lleugerament blancs Té duresa 5 L’únic jaciment és a Schellkopf Brenk, Eifel
boracita
Mineralogia i petrografia
Borat i clorur de magnesi, Mg3B7O13Cl.
Mineral dimorf, cúbic i ròmbic Es presenta en masses blanques o en cristalls translúcids, incolors o blavosos Té duresa 7-7,5 i pes específic 2,9
batàvia
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, llana o seda originari de Batàvia, amb lligat derivat de la sarja.
Generalment les bastes d’ordit i de trama són iguals, i el teixit té el mateix aspecte per totes dues cares i forma uns bordons en diagonal
Helena
Fotografia d’Helena presa des de l’aeronau Cassini el 31 de gener de 2011
NASA/JPL-Caltech/Space Science Institute
Astronomia
Petit satèl·lit de Saturn.
Fou descobert per Laques i Lecacheux el 1980 Té un diàmetre de 33 km i orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 377400 km
García del Cid
Vaixell oceanogràfic construït el 1977 a Tarragona per l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona.
Actualment està gestionat per l’Institut de Ciències del Mar Disposa d’un laboratori i diferent instrumentació científica Té una capacitat per a 12 científics i tècnics
alumogel
Mineralogia i petrografia
Química
Gel de l’hidròxid d’alumini.
Si és pur és totalment isòtrop i blanc bé que en general té grans quantitats d’impureses que li donen color rogenc, i agafa sovint forma oolítica
albízia
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts caducifolis, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes i flors vistents, propis de les zones càlides de l’Àfrica, Àsia i Austràlia.
L' A julibrissin , de flors blanques amb llargs estams rosa, té l’aspecte d’una acàcia, però no presenta espines és força emprada com a planta ornamental
ala
Militar
Unitat orgànica de les forces aèries que radica a una base aèria i és manada per un coronel.
Consta orgànicament d’un grup de forces aèries, que comprèn els esquadrons de vol, de manteniment i abastament Té capacitat per a portar a terme accions autònomes