Resultats de la cerca
Es mostren 13089 resultats
Morera
Despoblat
Despoblat del municipi de Gandia (Safor).
Lloc de moriscs el 1574 tenia 26 focs, depengué de la parròquia de Sant Josep de Gandia, i des del 1974, amb Benieto, depèn de la d’Almoines
el Cap de la Nau
Departament que tenia la capital a Alacant i que comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i el Segura i, per l’interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant Tenia les sotsprefectures de Xàtiva i de Dénia
Apareix “Dau al Set”
Es crea la revista “Dau al Set”, que agrupa diferents artistes i escriptors avantguardistes Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats
historiografia del catalanisme posterior al 1936
Historiografia catalana
La culminació del procés d’estudi del catalanisme s’esdevingué el 1936 amb la publicació del Resum d’història del catalanisme d’Antoni Rovira i Virgili.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…
Els monuments commemoratius
A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…
Museu de ciències naturals organitzat per l’exabat Joan de Safont i de Ferrer
L’exabat Joan de Safont i de Ferrer organitza un museu de ciències naturals amb retrats d’alabastre de filòsofs clàssics i moderns, obra de Josep Morató i Puig
Creació de l’Agrupació Democràtica Popular de Catalunya (ADPC)
Es crea l’Agrupació Democràtica Popular de Catalunya ADPC, precedent del Front Obrer de Catalunya FOC, dirigida per Alfons Carles Comín i Ros, Josep I Urenda i Joan Massana
baronia de Guia Reial
Història
Títol concedit el 1750 al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (Morellàs, Vallespir ? — ? 1795), primer marquès de la Quadra, senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçà i regidor degà de Barcelona.
Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, el coronel Josep de Carbonell i Solier Passà als Oliveres i als Pasqual de Quinto
Societat Atlètica Súria
Esport general
Club esportiu de Súria.
Fundat l’any 1947, té seccions de bàsquet, jujitsu i handbol que competeixen en l’àmbit català Disposa de les installacions del pavelló poliesportiu municipal Josep Fàbrega i Tort
parc de la Ciutadella

La Cascada del parc de la Ciutadella
© Lluís Prats
Conjunt de jardins públics de Barcelona, edificats al segle XIX.
Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha De l’…