Resultats de la cerca
Es mostren 10796 resultats
Castell de Mont-roig (els Plans de Sió)
Art romànic
Hom té molt poques referències d’aquest castell El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, en què Ellomar, fill de Miró, i la seva esposa Ermessenda van vendre una coramina en alou situada al comtat d’Urgell, al lloc del reguer de Massaleu Aquesta coramina afrontava a ponent amb el terme de Mont-roig Potser el primer esment del castell de Mont-roig sigui de l’any 1116, en què Pere Ponç féu testament i deixà el castell de Montisrubei al seu fill Guillem Consta que el 1150 el castell de Mont-roig era dels Fluvià, els quals durant algun temps en cobraren el…
Santa Maria de Juncosa
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Juncosa, situat a l’extrem meridional de la comarca, tot dominant una de les múltiples valls que neixen de la serra de la Llena El primer esment del lloc de Juncosa és de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva esposa Ermessèn van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou situat al terme de Castelldans, al lloc anomenat vall Juncosa El primer document referent a l’actual poble sembla que és la carta de poblament atorgada el 1181 per Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó a favor de Pere Ballester i Arsenda, amb el…
Castell de Juncosa
Art romànic
El lloc de Juncosa va dependre en un primer moment del terme del castell de Castelldans És conegut des de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva muller Ermessèn, senyors de Castelldans, van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou al terme de Castelldans, a la vall de Juncosa Al segle XIII el terme de Juncosa passà al monestir de Poblet El 1224 l’esmentat monestir comprà a Ramon de Miravet els llocs de Juncosa, els Torms i Soleràs per 1 200 morabatins Es coneix una carta de població de l’any 1225 que l’abat de Poblet concedí als habitants de Juncosa, els Torms i…
Sant Pau del Mercadal (Lleida)
Art romànic
La primera menció documental d’aquest temple apareix en l’ Ordinatio de l’església de Lleida de l’any 1168, on consta que depenia de la pabordia o prepositura de Santa Maria Magdalena Fou l’església d’un dels ravals de la ciutat, que es formà arran de la conquesta entorn d’un mercat extramurs de la parròquia de Santa Maria Magdalena en direcció a Corbins Aquest raval, amb el seu mercat, és esmentat per primera vegada el 1179, en una donació a Santes Creus feta pel comte d’Urgell Ermengol VII L’any 1189 Pere Flaviol deixava en el seu testament un cens de 2 sous a l’església de Sant Pau del…
música clàssica
Música
El concepte de música clàssica és vague i imprecís.
L’expressió ha estat aplicada amb significats diversos En sentit més estricte, fa referència al període de la història de la música europea comprès entre 1740/50 i 1820/30, sobretot amb compositors com F J Haydn, WA Mozart o L van Beethoven En un sentit més colloquial, la música clàssica s’oposa a altres corrents, com ara el jazz , el pop, el rock o la música popular categorització de la música L’expressió, a més, s’usa per a referir-se a una tendència estètica, present al llarg de la història no solament en la cultura europea, que identifica la bellesa artística amb el…
contrafagot

Contrafagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, el membre més greu de la família del fagot.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es generalitzà a…
agògica
Música
Terme introduït en la teoria de la música per Hugo Riemann (Musikalische Dynamik und Agogik, 1884) i que designa les lleugeres fluctuacions del tempo que poden aparèixer en la interpretació d’una obra musical.
Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’intèrpret qui…
Lluís Dalmau
Pintura
Pintor.
Residí a València, al servei de la casa reial Per encàrrec d’Alfons IV de Catalunya-Aragó féu un viatge a Castella 1428 i un altre a Flandes 1431-36, on pogué conèixer la pintura flamenca, especialment la de Jan van Eyck Documentat novament a València 1436-38, es traslladà a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 fins al 1460 Contractà retaules per a l’església de Santa Maria del Mar i per a la capella de Sant Elm, del convent de Santa Clara a Barcelona, i un de Santa Cecília, per a Mataró Se'n conserven dues obres documentades el retaule dels Consellers la seva obra…
mezza voce
Música
Expressió italiana (que significa ’a mitja veu', à demi o à demi voix en música francesa del segle XVIII) que s’utilitza indistintament tant en música vocal com en la instrumental, i que fa referència al volum, fluix i amb un so contingut, amb el qual ha d’ésser interpretat un determinat fragment musical.
Aquesta indicació apareix dins la literatura musical al principi del segle XVIII en relació amb la interpretació d’un determinat tipus d’ornaments l’any 1723 en les Opinioni de PF Tosi En qualsevol cas l’expressió mezza voce o mezzavoce es troba bàsicament en el repertori operístic del segle XIX, i és utilitzada en diverses escenes de moltes de les òperes d’aquest període com en Simon Boccanegra i Otello , de G Verdi, entre d’altres per a aconseguir un efecte dramàtic de gran intensitat De fet, en música vocal veu 1 , mezza voce no és una simple instrucció de volum, sinó que comporta un…
Les eustigmatofícies
Les eustigmatofícies constitueixen un petit grup d’algues, antigament incloses a la classe anterior Es caracteritzen per la seva estructura capsal o coccoide, i els caràcters més originals que presenten corresponen a les seves zoòspores, normalment amb un sol flagel, algun cop heterocontes, de forma allargada La base del flagel es presenta típicament inflada i, a la vora, fora del plast, presenten una taca ocular peculiar, formada per gotes de carotens, a la qual fa referència el nom del grup que significa organismes amb taca ocular primitiva Com a substàncies de reserva acumulen un polímer…