Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Antonio Destrieux López-Cuervo
Ciclisme
Ciclista.
Fou professional entre el 1930 i el 1944 El 1934 fitxà per la Unió Esportiva de Sants i el 1935 disputà el Tour de França amb la selecció espanyola El 1936 corregué per la Penya William Tarín de Tarragona i competí en el Mundial Després de la Guerra Civil formà part de l’equip del FC Barcelona El 1943 guanyà el Gran Premi de Bilbao i acabà tercer a la Volta a Catalunya Fou cinc cops campió d’Andalusia Posteriorment es dedicà al ciclisme de pista 1944-47 i es retirà Formà part de la directiva del Club Ciclista Tarragona 1957-60
Automóvil
Esports de motor
Publicacions periòdiques
Revista dedicada al món del motor publicada mensualment a Barcelona entre el juliol del 1925 i el desembre del 1938.
Editada per Montepío de San Cristóbal Chauffeurs de Barcelona, informava sobre mutualisme i sobre tècnica i mecànica de l’automòbil, tot i que també tenia una secció anomenada "Deportivas" referida habitualment a l’automobilisme esportiu Es publicava en castellà tot i que també hi havia alguns articles en català El 1934 la secció d’esports prengué el nom de "Pistonades esportives" i l’any següent els articles en català augmentaren en nombre L’escassetat de paper obligà a reduir el nombre de pàgines, amb la consegüent desaparició de la informació esportiva Deixà de publicar-se en plena …
Atletes Units de Girona
Esport general
Club poliesportiu de Girona.
Fundat al maig del 1932 i també conegut com Club Atletes Units, tenia tres seccions atletisme, ciclisme i natació Respecte a les dues primeres, competien en trofeus de poblacions veïnes Organitzà algunes curses ciclistes, com el Trofeu Cicles Siurana o la carrera ciclista a Sant Gregori La secció de natació es fundà el 1934 i fou la principal competidora del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, màxims dinamitzadors d’aquest esport a la província de Girona Participà en torneigs com el Gran Premi de Pasqua del Club Natació Barcelona També promogué el bàsquet femení Desaparegué en…
Centre Catòlic de Sants
Esport general
Entitat cultural del barri de Sants de Barcelona.
Fundada el 1878, inicialment es dedicà al teatre L’any 1931 acollí un grup de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que s’ocupà de la Biblioteca Popular de Sants També acollí el grup "Avantguardistes", que a més de formar-se en l’àmbit religiós i cultural, practicaven bàsquet i gimnàstica Després de la Guerra Civil practicà tennis de taula, participà en curses ciclistes, organitzà excursions i reorganitzà el grup de teatre i la coral La secció de tennis de taula, que arribà a competir a segona divisió estatal, juga a la seu del centre, a la sala Joan Mañé i Castellà
Francesc Camí Farrerons

Francesc Camí Farrerons (a la dreta)
Museu Colet
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
Josep Boix
Escalada
Escalador.
Membre de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Feu escalades destacades, com la de la nova via a l’Encantat Petit 1935, juntament amb Josep Costa i Carles Balaguer, la segona ascensió al Lloro de Montserrat, amb Pere Bosquets i Carles Balaguer, o la primera travessa de la cresta de Cabirols al Pedraforca, juntament amb Joaquim Toldrà 1936 Però l’escalada més recordada és la primera al Cavall Bernat de Montserrat, amb Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d’octubre de 1935 Fou sergent de les Milícies Alpines durant la Guerra Civil i morí durant el conflicte…
Robert Irving
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià al New College i al Royal College of Music d’Oxford, i el 1935 debutà amb l’Oxford University Opera Club Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’orquestra de l’Òpera Escocesa, que conduí entre el 1946 i el 1949 Posteriorment dirigí l’orquestra del Ballet del Sadler’s Wells 1949-58 i la del New York City Ballet 1958-78, on establí una estreta collaboració amb G Balanchine Tots dos van presentar un programa especial dedicat a I Stravinsky 1972 Dirigí arreu d’Europa i dels EUA, i realitzà nombrosos enregistraments fonogràfics
Jean Michel Casadesus
Música
Pianista francès, fill de Robert i Gaby Casadesus.
El 1938 ingressà al Conservatori de París, i prosseguí els estudis musicals a Princeton en traslladar-se la família als EUA, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial El 1946 guanyà el concurs de solistes joves de l’Orquestra Filharmonia i feu els seus primers recitals sota la direcció d’Eugene Ormandy Un any més tard guanyà a Ginebra el Concurs Internacional de Música, i de seguida inicià una trajectòria professional en què combinà la docència amb la carrera concertística Impartí cursos al Conservatori Americà de Fontainebleau i després ho feu a la Universitat de l’Estat de…
Juli Munlloch Martí
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre format al Futbol Club Barcelona, la temporada 1934-35 debutà amb el primer equip L’estiu del 1937, en la gira que el Barça realitzà a Mèxic en plena Guerra Civil Espanyola, s’exilià en aquell país Disputà 64 partits, marcà 16 gols i guanyà dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 i la Lliga Mediterrània, celebrada per primera i única vegada la temporada 1936-37 Jugà una vegada amb la selecció catalana 1936 En deixar el Barça jugà a l’Olympique de Marsella 1937, l’Asturias de Mèxic 1937-39, el Vélez Sarsfield argentí 1940 i l’Atlante mexicà
Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Militar
Militar.
Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre