Resultats de la cerca

Muller de Šamši-Adad V , exercí la regència 809-806 aC durant la minoria del seu fill Adad-nirari III 809-782 aC Una llegenda, recollida pels autors clàssics, la fa muller de Ninos, li atribueix els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera, vençuda, però, a l’Índia després de quaranta-dos anys de regnat, deixà la corona al seu fill Ninia

Professà al convent de la Seu d’Urgell 1789, d’on anà a les missions de les Filipines 1795 Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys Fou procurador de la província religiosa 1818 i definidor 1825-29 Bisbe auxiliar de Manila 1829 i arquebisbe titular 1830-45 Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu És autor d’algunes obres pastorals

Debutà a 16 anys com a pianista en diversos locals nocturns de Nova York, fins que fou contractat per l’orquestra d’ET ate a Chicago 1925-26 A Nova York fundà 1931 un conjunt que tingué molt d’èxit El seu humor, la seva simplicitat i el seu estil espontani el convertiren en una de les personalitats més destacades dels decennis dels anys vint i trenta

Filla gran del rei Joan I de Catalunya-Aragó i de Violant de Bar El 1390 fou convingut el seu matrimoni amb Lluís II , rei titular de Nàpols, duc d’Anjou i comte de Provença, que fou celebrat el 1400, bo i renunciant ella els seus drets al tron, que, a la mort del rei Martí I, foren reivindicats pel seu fill Lluís , duc de Calàbria

Doctor en teologia Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres/> Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí Publicà El noble bien educado 1776 i El vasallo instruido en las primeras obligaciones 1792, i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico

Fill de Valentinià I i de la seva segona muller, Justina, succeí el seu pare a l’edat de 4 anys, sota la regència de la seva mare, amb intervencions fortes del seu germanastre Gracià Destronat per l’usurpador Màxim 387, recuperà el tron gràcies a l’ajut de TeodosiI, que derrotà Màxim S’establí a les Gàllies, on morí, segurament assassinat pel general Arbogast

Esdevingué rei en usurpar el tron a Pere d’Hongria Des del 1049 fins al 1052 defensà el regne, juntament amb el seu germà Béla, contra l’emperador Enric III, i alhora hi restablí l’ortodòxia cristiana Poc després assegurà la successió en el seu fill Salomó, fet que l’enemistà amb Béla Tots dos germans s’enfrontaren prop de Tisza, on Andreu fou ferit mortalment

De jove es traslladà a Portugal, on esdevingué secretari vitalici de l’Academia das Ciências de Lisboa 1812 De nou al seu país, es distingí en l’organització del Brasil els anys anteriors de la independència Pere I el nomenà ministre 1821-23 i, bé que l’obligà a emigrar a França 1823-29, en abdicar 1831 el designà tutor del seu fill, Pere II

Revoltat diverses vegades contra l’emir Muḥammad I, hagué de refugiar-se a la cort d’Alfons III d’Astúries, antic aliat seu Tornar a Al-Andalus 884, s’installà a Badajoz i exercí un govern semiindependent, amb l’anuència del nou emir al-Munḏir La seva família continuà governant la regió fins que ‘Abd al-Raḥmān III la reincorporà al seu califat 930

Fou lector de la seu de Tortosa Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats Fou també provincial 1441-50 El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis