Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Catalunya, des dels 13 anys, on a més de la natació practicà el waterpolo i, posteriorment, fou monitor, entrenador i secretari tècnic Jugà durant dues temporades amb el CN Barcelona 1950-51 i fou entrenador de waterpolo altres dues temporades al CN Mataró Fou en dues ocasions campió de Catalunya en la prova de 200 m esquena 1950, 1952 i subcampió d'Espanya, i participà en diverses competicions internacionals amb la selecció espanyola Fou àrbitre internacional de waterpolo Medalla d'or per la RFEN 1988 Fou pare dels també nedadors i waterpolistes Francesc, Maria…

Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra…

Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components…

Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda

Organitzada pel Club Atletisme Viladecans, amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, començà a disputar-se en un polígon industrial, però de seguida s’establí en un circuit d’1 km al Parc de la Torre-roja L’any 1987 acollí el Campionat d’Espanya, que guanyaren Manuel Alcalde i Emilia Cano També serví quatre vegades de Campionat de Catalunya 1989, 1992, 1997, 2006 En el seu palmarès, hi figuren Daniel Plaza, Valentí Massana, Josep Antoni González Cobacho, María Vasco, Encarna Granados, Mari Cruz Díaz, Reyes Sobrino, Beatriz Pascual, Mikel Odriozola i María José Povés

Continua en la mateixa família

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…

La història de la parròquia de Sant Quirze de Besora va molt lligada, en el seus primers temps, amb la de la parròquia de Santa Maria, juntament amb la qual formava un sol terme sota un mateix senyor, civil i eclesiàstic, i els seus feligresos formaven una sola assemblea o universitat fins al punt de semblar una mateixa església amb dos titulars El primer document en què apareixen esmentades les dues esglésies és en la donació que l’any 885 feu Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses, de les esglésies situades “ in castro Bisora, ecclesie Sancte Maria Virginis … et ecclesia…