Sant Quirze de Besora

La història de la parròquia de Sant Quirze de Besora va molt lligada, en el seus primers temps, amb la de la parròquia de Santa Maria, juntament amb la qual formava un sol terme sota un mateix senyor, civil i eclesiàstic, i els seus feligresos formaven una sola assemblea o universitat fins al punt de semblar una mateixa església amb dos titulars. El primer document en què apareixen esmentades les dues esglésies és en la donació que l’any 885 feu Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses, de les esglésies situades “in castro Bisora, ecclesie Sancte Maria Virginis […] et ecclesia Sancti Cirici”, fet que sembla demostrar que es tracta de dues esglésies diferents. Aquest document, però, segons F. Udina i Martorell és fals i cal datar-lo del final del segle X. L’any 898, el bisbe Gotmar de Vic consagrà l’església de Sant Quirze, juntament amb la de Santa Maria de Besora, a precs de l’abadessa Emma, document que sembla una segona versió d’una donació al mateix monestir de Sant Joan que tingué lloc als voltants de l’any 897. La parròquia de Sant Quirze de Besora surt esmentada a les tres llistes de parròquies del bisbat de Vic, redactades entre els anys 1026 i 1154. En una casa situada prop d’aquesta església residia i hi va morir, l’any 1058, la comtessa Ermessenda de Barcelona. En el codicil que va fer el 26 de febrer de 1058, redactat davant el levita Guillem Gruifré i de Guillem Amat (“asseguda al llit en el qual solia jeure, a la casa que hi havia prop de l’església consagrada en honor de sant Quirze màrtir i de santa Julita mare seva, la qual església és al comtat d’Osona en el terme de Besora”), deixà quatre unces d’or a cada un dels homes de Sant Quirze i tant d’or i tanta plata com fossin necessaris per a fer una creu per a l’esmentada església. Pot semblar que el mot “consagrada” fes referència al fet que l’església hagués estat consagrada feia poc. Durant el segle XIII l’església de Sant Quirze tenia tres altars, dedicats als sants Quirze i Julita, santa Maria i sant Joan, que a partir del segle XVI s’incrementaren amb noves capelles, com la del Roser, de 1592; i de Sant Sebastià, l’any 1595; de Sant Isidre, al 1622; del Sant Crist l’any 1680 i la de Santa Rosa, l’any 1686. En aquesta darrera data subsistia encara l’antic altar de Sant Joan i el de Santa Maria s’havia convertit en el del Roser. Com succeí amb l’església de Santa Maria, també pertanyent al monestir de Sant Joan de les Abadesses, els delmes de Sant Quirze eren cobrats pel monestir, que els arrendà a diversos nobles; així, l’any 1271, els cobrava Gastó, vescomte de Bearn, successor dels Montcada i senyor superior del castell de Besora. Era també el monestir qui presentava els rectors o sacerdots de l’església, els quals, però, havien de tenir l’aprovació de la cura d’ànimes del bisbe de Vic. El segle XVIII fou empresa la construcció de l’església actual, en la qual hom treballava l’any 1771, i que substituí l’antiga església parroquial.