Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Pedralba
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria; el terme és travessat d’W a E pel Túria.
El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest títol el 1927, és…
Olímpic
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem nord de la serralada Costanera, EUA, limitat per l’estret de Juan de Fuca al N i el Puget Sound a l’E.
El punt més elevat és el mont Olímpic Mount Olympic en, 2428 m S’inclou totalment dins de la protecció del parc nacional Olímpic
Millars
Barri
Antic barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’E del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l’Almeda
.
És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta Fou englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda 1975-78
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en…
Vallmanya
La caseria de Vallmanya, a Pinós
© Fototeca.cat
Poble
Poble (573 m alt.) de Pinós (Solsonès), a l’E del terme, a l’esquerra de la riera de Vallmanya , afluent, per la dreta, de la riera de Salo.
El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l’església parroquial Sant Pere, de la qual depèn la de Salo El lloc és esmentat el 1021 el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós
cala en Turqueta
Cala en Turqueta (Menorca)
© Dan Piris
Cala
Cala de la costa meridional de Menorca, dins el municipi de Ciutadella, oberta entre les puntes des Tambor (W) i de na Foradada (E), enmig d’una extensa pineda.
l’Alfàs del Pi
Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…
corrent d’Agulhas
Corrent marí
Branca del corrent sud-equatorial de l’oceà Índic, que es dirigeix al S pel canal de Moçambic i es desvia vers l’E a la latitud de Durban.
És d’aigües càlides i assoleix una velocitat màxima d’uns quatre nusos a unes cent milles de terra
serra d’Escales
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que forma el límit N de la vall de la Castellana i que separa el Conflent del Llenguadoc, a l’E del tuc Dormidor.
Culmina a 1 725 m alt
sa Creu Vermella
Raval
Raval de Palma, Mallorca, a l’E del centre urbà, a l’entroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu as Pla de Na Tesa.