Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950  Los sucesos de La Granja 1953  Cortes de Cádiz 1982  Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos…

Príncep hereu d’Escòcia 1516-36 Únic fill i successor del príncep Alexandre d’Escòcia, duc d’Albany, i de la seva segona muller, Anna de la Tor d’Alvèrnia Fou nomenat regent del seu nebot valencià el rei Jaume V 1515 i lluità contra la influència de la mare d’aquest, Margarida d’Anglaterra, i del seu segon marit, Archibald Douglas, comte d’Angus Fou declarat hereu del tron i el 1517 signà el tractat de Rouen, d’aliança amb França El 1522 hagué de declarar la guerra a Anglaterra, que li fou contrària, i hagué de resignar la regència el 1524

La seva participació en la defensa de Tudela, durant la Guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt 28 de setembre i fou ascendit a brigadier, però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa 26 d’octubre Restà preso ner a França fins el 1814 Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 1838

Deturà l’expansió de l’orde teutònic i en rebutjà les nombroses invasions En defensa del seu germà Liubartas, lluità contra Polònia 1349-66, que reivindicava el ducat de Halicz En la guerra contra els tàtars alliberà Podòlia davant l’amenaça tàrtara, acceptaren el seu protectorat Rutènia, Briansk i Novgorod-Severskij, i obligà el gran duc de Moscou Dmitrij Donskoj a acceptar el fet consumat També reconegueren la seva tutela Pskov i la regió del Gran Novgorod, defensada contra els suecs A la seva mort, Lituània s’estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra

Un dels poetes imaginistes —la revista dels quals, Egoist , dirigí—, publicà diversos reculls, com Images 1915, War and Love 1918, Images of Desire 1919, A Fool i'the Forest 1925, A Dream in the Luxembourg 1930, etc Fou, però, amb les novelles Death of a Hero 1929, basada en les seves experiències de la Primera Guerra Mundial, The Colonel’s Daughter 1931 i All Men Are Enemies 1933 que assolí fama El 1939 es traslladà als EUA, on escriví sobretot biografies Wellington , 1946 Lawrence of Arabia , 1955, a més de l’autobiografia Life for Life's Sake 1940

Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia 1817 El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos 1850 i de Toledo 1857, i el 1858 rebé el nomenament de cardenal

Succeí el seu germà Tizoc Començà el regnat organitzant amb el seu aliat Nezahualpilli, sobirà de Culhuacán, una “guerra florida” contra Oaxaca i capturà uns 20000 presoners que foren sacrificats per a la consagració del nou temple major Posteriorment lluità contra els txolules de Puebla i els tlaxcalteques arribà a Guatemala i incorporà la zona huaxteca de Veracruz, així com Mitla Morí mentre supervisava les obres de reconstrucció dels dics de la ciutat, esfondrats després d’una inundació provocada per la construcció del nou aqüeducte de Coyoacán, que anava de Chapultepec al…

S'adherí al partit radical i en fou president Fou diputat 1915-21, senador 1921-24 i ministre en diverses ocasions Fou un dels líders de l’oposició a la dictadura del general Ibáñez, fins que el 1938 arribà a la presidència, elegit pel Front Popular Intentà una reforma agrària amb la llei sobre suelos vitales , però aviat hagué d’afrontar el desgavell ocasionat pel terratrèmol del 1939 i l’inici de la Segona Guerra Mundial Això no obstant, a les eleccions legislatives del 1941 es veié sostingut per una majoria del Front Popular Morí mentre era president

Fill únic d’Agakan II, fou un dels fundadors i el primer president de la Lliga Musulmana 1906 Ajudà els aliats durant la Primera Guerra Mundial i defensà Turquia davant Europa El 1924 intentà d’aconseguir el califat Treballà per a la Societat de Nacions, i el 1937 en presidí l’assemblea S’esforçà per aconseguir la independència de l’Índia i ajudà el nacionalisme pakistanès Es feu famós per les cerimònies del seu aniversari, en què rebia una quantitat d’or, diamants o pedres precioses equivalent al seu pes Fou succeït pel seu net Agakan IV

Fill de Marwān I, en pujar al tron hagué de reconquerir l’Iraq 690, on no era reconegut, i hagué de lluitar contra ‘Abd Allāh ibn Zubayr , que a Aràbia li oposà resistència fins a la seva mort 692 Suprimí la moneda bizantina i féu encunyar, per primera vegada, moneda d’or islàmica on hi havia gravada la confessió de fe musulmana Això provocà la represa de la guerra amb Bizanci Per Àfrica, els seus exèrcits, després de diverses alternatives, arribaren fins a Cartago, que fou conquerida 697 Féu construir la mesquita de la Roca dita d’Omar a Jerusalem