Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Artur Pomar i Salamanca

Artur Pomar i Salamanca
© FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Infant prodigi, el 1942 als onze anys guanyà el Campionat de les Illes Balears i el 1946 el primer Campionat d’Espanya, que repetí en 1950, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1966, marca superada només per Miquel Illescas Guanyà diversos torneigs internacionals, entre d’altres els de Gijón 1955, Madrid 1959, Torremolinos 1961 i Mallorca 1965 En l’àmbit internacional, jugà contra els millors jugadors del món, i obtingué bons resultats, com contra Alekhin, Tal, Smirlof o Lligorich Entre el 1958 i el 1976 disputà tots els Campionats del Món i les Olimpíades d’escacs com a primer taulell de l’equip…
,
Llogari Picanyol i Pla
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a…
Josep Pellicer i Bru

Josep Pellicer i Bru
© J.Pellicer
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic.
President de l’Associació Numismàtica Espanyola durant 23 anys, fou soci d’honor de l’Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l’Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos Argentina Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans Collaborador de la UNED Autor, entre d’altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 1965, El medio duro 1971, La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya 1971, Glosario de maestros de ceca y…
Stefanie Maria Graf
Tennis
Tennista alemanya.
Professional des del 1982, fou la número u mundial durant la xifra rècord de 3,5 anys, fins el març del 1991, quan cedí el lloc a la tennista sèrbia M Seles L’any 1988 esdevingué la sisena dona de la història que guanyava el Grand Slam i alhora fou el tennista més jove 22 anys en conquerir la victòria, la número 500, el 1991 Altres triomfs han estat l' open d’Austràlia 1988, 1989 i 1990, Roland Garros 1987 i 1988, l' open USA 1988 i 1989 i Wimbledon 1988, 1989, 1991 i 1992 L’any 1992 també guanyà la Copa de la Federació amb Alemanya En els jocs olímpics ha obtingut bons resultats…
Albert Dou i Mas de Xexàs
Cristianisme
Matemàtiques
Jesuïta i matemàtic.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en què es llicencià en enginyeria de camins, canals i ports Es llicencià també en filosofia 1949 i teologia 1955 i es doctorà en matemàtiques 1952 i enginyeria de camins 1959 Primer degà de la facultat de matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid 1974-75, fou rector de la Universitat de Deusto 1975-77 i president de la Real Sociedad Matemática Española 1960-63 Publicà, entre altres obres, Ecuaciones diferenciales ordinarias 1969, Fundamentos de la matemática 1970, La Verdad en la ciencia 1979, Los fundamentos de la Ética en la actividad…
John Desmond Bernal
Física
Mineralogia i petrografia
Cristal·lògraf, físic i historiador de la ciència britànic.
Estudià física a Cambridge, on s’inicià en la investigació en el camp de la cristallografia estructural, dirigit per William Bragg L’any 1937 ocupà la càtedra de física al Birkbeck College, a la Universitat de Londres, i des del 1963 la de cristallografia, al mateix centre La seva contribució a l’estudi de l’estructura dels líquids és notable Bernal és autor d’obres d’àmplia difusió, on, des d’una posició marxista, estudia la història i la problemàtica del desenvolupament científic en la seva relació amb la realitat social The Social Function of Science 1939, The Freedom of…
Baulies i Cortal, Jordi
Sociologia
Historiador, geògraf i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot, L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas referit a Menorca…
Yoshishige Yoshida
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès, conegut com Kijū Yoshida.
La seva filmografia és molt abundosa, sobretot des del 1964, que fundà una productora pròpia Dels seus films cal recordar Chi wa kawaiteru ‘La sang seca’, 1960, Rokudenashi ‘Bo per a no res’, 1960 Amai yoru no hate ‘La fi de la dolça nit’, 1961, Arashi o yobu juhachi-nin ‘Divuit vàndals’, 1963 Mizu de Kakareta monogatari ‘Història escrita sobre l’aigua’, 1965, Honô to onna ‘La flama i la dona’, 1967, Jôen ‘L'afer’, 1967, Saraba natsu no hikari ‘Adeu, lluna de l’estiu’, 1968, Eros + gyakusatsu ‘Eros + matança’, 1969, Kaingerei ‘Cop d’estat’, 1973, Ningen no yakusoku ‘La…
Benjamin West
Pintura
Pintor nord-americà.
Amplià estudis a Itàlia 1760-63, on fou influït per Mengs i Winckelmann Viatjà a París, on l’art galant de Boucher disgustà el seu puritanisme de quàquer, i s’installà a Londres, on esdevingué un retratista notable i un pintor d’història desigual Fou membre fundador de la Royal Academy i pintor de Jordi III Adoptà conscientment un major realisme temàtic en obres com Mort del general Wolfe en la presa de Quebec 1771 Ottawa National Gallery, i fins i tot anuncià el Romanticisme en obres com Saül i la bruixa d’Endor 1777 Hartford, Wadsworth Atheneum Fou president de la Royal Academy…
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi…