Resultats de la cerca
Es mostren 25786 resultats
Josep Benedito i Rovira
Arquitectura
Arquitecte.
En 1967-70 treballà a l’estudi de Josep Antoni Coderch de Sentmenat , i el 1971 obtingué la titulació per l' ETSAB Aquest any s’establí com a professional liberal amb estudi a Barcelona fins el 1981, que passà a ocupar un lloc com a arquitecte en exercici al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dins del qual fou director general d’Arquitectura i Inversions El 1989 deixà l’administració pública i tornà a establir-se com a professional liberal, i el 1991 creà l’estudi rqp arquitectura , que dirigeix En 1979-81 fou també professor de Projectes a l’Escola…
Valentí Leiro i Paz
Economia
Empresari.
Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’installà a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà Seva, que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic, residencial i esportiu Amb motiu…
Marçal Sintes i Olivella

Marçal Sintes
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya Formà part de l’equip fundacional de la revista Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és…
Miquel Àngel Pericàs i Brondó
Química
Enginyer químic.
Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…
Maria Eugènia Alegret i Burgués
Dret
Jurista.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1978, ingressà a la carrera judicial per oposició l’any 1980 Exercí com a jutgessa a Llorca, Fraga i Sant Feliu de Llobregat, i a Barakaldo, Terrassa i Barcelona ja amb la categoria de magistrada Fou presidenta de la secció 14 civil de l’Audiència de Barcelona, membre titular de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia, i formà part de la comissió permanent de la sala de govern L’any 2004 fou nomenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Entre els anys 1999 i 2003 fou professora a l’…
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes d’or encunyades a diferents països tot imitant el ducat venecià.
A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que totes aquestes monedes…
Comitè Olímpic Català
Esport general
Organisme creat el 1988 que agrupa les federacions esportives catalanes, atletes i personalitats de l’esport català, amb aspiració d’assolir el seu ple reconeixement com a comitè olímpic nacional pel Comitè Olímpic Internacional.
Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de…
,
Esbart Dansaire de Manresa
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat el 1909 a Manresa.
Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les…
Francesc Canto i Arroyo

Francesc Canto Arroyo (a la dreta)
Arxiu Enric Canto
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Inicià la carrera periodística en la revista El Ciclista i el 1911 fou un dels impulsors de la Volta Ciclista a Catalunya Integrat a la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, el 1912 fou un dels fundadors de l’Sport Ciclista Català, l’entitat ciclista més antiga de Catalunya encara activa Al juliol del 1912 llançà la primera edició del Butlletí del Sport Ciclista Català , i collaborà en la revista Stadium i Mundo Deportivo 1916-28 El 1913 participà en la creació de la Festa del Pedal, i el 1920 en la del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona Fou redactor esportiu de La Vanguardia 1928-48,…
,
Josep Farran i Mayoral
Literatura
Assagista.
De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà…
,