Resultats de la cerca

Es formà com a violinista al Conservatori del Liceu Deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera, dirigí diferents cors L’any 1947 fou premiat el seu coral a sis veus Qui en fou el serrador per la Comissió Abat Oliba És autor de lieder i d’harmonitzacions de cançons tradicionals sardanes per a cobla i per a cor, cançons i poemes escènics

A més del premi de poesia, hi foren atorgats premis de narració, teatre infantil i assaig breu Joan Triadú en fou el principal organitzador i fou emparat pel bisbe de Vic, Ramon Masnou, i per l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers El concurs fou substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants

Amic de sant Atanasi, abans de rebre'n l’episcopat fou monjo al desert juntament amb sant Antoni abat, el qual li llegà per testament la melota capa Destinatari de diverses obres d’Atanasi, ell mateix escriví un tractat contra els maniqueus i un Eucologi , que conté l’antiga Anàfora de Serapió , important per a la història de la litúrgia

Castell avui desaparegut que era situat a la partida del mateix nom, al nord-oest del terme Fou una fortalesa que depengué del monestir de Poblet L’any 1260 l’abat Arnau de Preixens comprà per 470 morabatins els drets que Ramon de Corbella hi tenia El castell de Torrelles depengué del castell de Vimbodí i estigué inclòs dins el seu terme

Fou governador del monestir benedictí de Banyoles 1584-95 i abat dels de Breda i Ripoll 1615-16, on establí una notable infermeria Amic del cronista Pujades, el 1591 publicà a Madrid un Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España reeditat el 1595 Deixà inèdita una història del monestir de Sahagún

Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia

Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404

Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del segle XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona

El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del segle XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament

L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…