Resultats de la cerca

Situació Al nord-est del municipi d’Olius, formant part de l’antic terme del castell d’Olius, s’alça l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI, situada a la dreta del riu Cardener Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu ECSA Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis i el campanar L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG812522 Recorreguts uns 4,300 km de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, hi ha un trencall que amb 1 km deixa davant el temple CRP Història Hom coneix pels…

Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’Urgell vers el…

Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…

Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al…

Situació Vista de l’antic monestir, ara esdevingut parròquia, que fou fundat per Guillem de Meià entre el 1010 i el 1040 ECSA - F Baltà L’antic monestir, avui parròquia i casa de colònies, de Santa Maria de Meià, és a l’extrem de ponent del nucli urbà de la població de Santa Maria de Meià, situada a 3 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG337510 Història El priorat de Meià fou fundat com a monestir independent pel senyor del castell de Meià, Guillem de Meià, en una data incerta del principi del segle XI, entre el 1010 i el 1040, ja que el castell de Meià fou devastat l’any…

Situació Torre campanar, afegida a l’angle sud-oest de la construcció primitiva ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní es troben prop del nucli del castell de Llordà, fora del seu perímetre murat, però dins del possible tercer recinte fortificat, que delimiten els vestigis d’un mur situat a ponent del conjunt casteller Mapa 33-12290 Situació 31TCG423647 L’itinerari per a anar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia anterior JAA Història Els primers esments coneguts del lloc, del castell i de les esglésies de Llordà daten dels anys 961 —en què s’esmenta com a límit…

Situació Petita fortalesa de planta rectangular, de la qual es conserva només el pis inferior ECSA - J Bolòs Aquest edifici es troba damunt el turó que domina l’actual despoblat de Finestres des de tramuntana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim…

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis ornat amb un fris d’arcuacions cegues i el campanar al fons, que fou refet en part el 1939 ECSA - Rambol La parròquia de Sant Vicenç és al poble de Saneja, situat a la ribera dreta del riu d’Aravó, al peu del puig de Saneja Mapa 36-10 217 Situació 31TDG098999 Saneja és a llevant del poble de Guils de Cerdanya, al sector més baix de la vall de Querol Per a arribar-hi, cal prendre la carretera local que arrenca en direcció nord-est de la carretera N-260, poc abans d’arribar a Puigcerdà A partir del desviament cal fer un recorregut d’uns 2 km RMAE…

Situació Arcs adossats a la penya a fi de sustentar l’antic camí medieval que salvava el congost de Tresponts T Pollina És situat en el congost del mateix nom de la vall del Segre, entre la Reula i Organyà Mapa 34–11253 Situació 31TGC637790 Les restes es troben dins de dos termes municipals el de Noves de Segre fins al pont de la Torre, i la resta dins del de Fígols i Alinyà La carretera C-1313 travessa tot el conjunt, des d’Organyà fins a la sortida del congost Història El camí de Tresponts formava part del que sembla un ambiciós projecte de comunicació Segurament, abans de la construcció…

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe…