Resultats de la cerca
Es mostren 5531 resultats
Llop I de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (865-~910).
Fill del comte Donat I i de Fàquilo, succeí el seu germà Dató I Possiblement fou pare del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça i de Dadilda, muller del rei SançI de Pamplona El succeí el seu fill Dató II
baronia de Toses
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Toses.
Pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren 1375 als Pinós, dels quals passà als ducs d’Híxar Al segle XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses
monestir de Viu
Monestir
Priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Viu de Llevata.
L’any 946 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir Subsistí fins a mitjan segle XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix
Castell de Sarroca de Bellera
Art romànic
Situació Vista de la població emparada en la penya sobre la qual es drecen les escasses restes del seu castell ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una gran roca, al costat del poble S’albira la vall del riu de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Cal entrar dins del poble de Sarroca Al final de la segona plaça que trobarem, hi ha una rampa i un caminet que permeten de pujar fins al cim de la penya on s’alçava el castell JBM-JJBR Història Als segles IX i X el topònim Bellera identifica un gran terme o pagus amb una marcada identitat a l’interior del comtat de Pallars Al…
nansa de botó
Prehistòria
Tipus de nansa que té un apèndix a la part superior acabat en una forma que recorda un botó.
D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars
Josep Serra i Santa
Pintura
Pintor.
Deixeble de Sebastià Mde Plaja Residí a Vilamitjana Pallars Jussà i a Sabadell Exposà a Terrassa i, sovint, a Barcelona, individualment i collectivament Es dedicà al paisatge i als temes rurals Conreà també la pintura mural a esglésies de la Catalunya occidental
Castell d’Alta-riba (Tremp)
Art romànic
Ben poques notícies documentals es coneixen actualment sobre aquest castell Consta que a la segona meitat del segle XI, Ramon V de Pallars Jussà establí sobre aquesta fortalesa una convinença amb Bonfill i que el 1226 pertanyia a Bernat d’Alta-riba
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
Torre d’Amargós (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Únic fragment visible d’aquesta torre, que emergeix entre cases i corts, la qual va donar el nom a l’actual poblet abandonat ECSA - J Bolòs Actualment, només és visible un fragment de mur d’una torre situada al cim d’un petit turó, entre les cases i les corts abandonades del poblet de la Torre d’Amargós Devia construir-se com a enllaç entre els diversos castells d’aquest sector meridional del Pallars i també, possiblement, d’acord amb un senyor i un lloc de poblament Mapa 32-12289 Situació 31TCG138637 Cal agafar la pista que des de Guàrdia de Tremp es dirigeix vers…
Santa Maria de Cardet

Santa Maria de Cardet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Cardet (la Vall de Boí), situada en un extrem del poble, enlairat sobre la riba dreta de la Noguera de Tor.
L’edifici Es tracta d’una església construïda en un terreny amb força pendent cap a l’est, raó per la qual l’absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l’única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d’aresta L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella igualment afegida a l’obra original L’ornamentació de l’absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a sobre de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina