Resultats de la cerca

D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars

Ben poques notícies documentals es coneixen actualment sobre aquest castell Consta que a la segona meitat del segle XI, Ramon V de Pallars Jussà establí sobre aquesta fortalesa una convinença amb Bonfill i que el 1226 pertanyia a Bernat d’Alta-riba

Deixeble de Sebastià Mde Plaja Residí a Vilamitjana Pallars Jussà i a Sabadell Exposà a Terrassa i, sovint, a Barcelona, individualment i collectivament Es dedicà al paisatge i als temes rurals Conreà també la pintura mural a esglésies de la Catalunya occidental

El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’…

L’Argenteria —el més gran dels dipòsits de travertí del congost de Collegats— es veu ornada a l’hivern per bells conjunts d’estalactites de gel Juan M Borrero El congost de Collegats 27, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Noguera Pallaresa s’obre pas a través dels Prepirineus interiors gràcies a un congost força bell i singular, molt notable des del punt de vista geològic A banda i banda, els contraforts de les serres de Peracalç i del Boumort queden així incisivament separats al llarg de 4 km Litològicament, hi predominen els conglomerats de color vermell que…

L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

Fou fundada l’any 1912, integrada dins de l’ Orfeó Gracienc L’any 1940 es fusionà amb el Centre Excursionista Pallars i el Centre Excursionista Rafael Casanova 1916, amb la qual cosa sorgí la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia UEC-Gràcia Editava el butlletí Drecera

És termenal dels municipis d’Àger Noguera i Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà Al vessant meridional, prop del coll dins el terme d’Àger, hi havia, els s XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares o de Sant Joan de Jerusalem