Resultats de la cerca
Es mostren 1360 resultats
Macià Alavedra i Moner
Macià Alavedra i Moner
© AVUI/R. SOLÀ
Política
Polític.
Fill del poeta Joan Alavedra , passà una part de la infantesa a l’exili francès Posteriorment retornà a Catalunya i es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada Copresident d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , partit del qual fou cofundador, el 1977 fou elegit diputat al Congrés espanyol dins el Pacte Democràtic per Catalunya, i reelegit el 1979, ara per Convergència Democràtica de Catalunya El 1978 fou un dels membres de l’anomenada Comissió dels Vint que redactà l’avantprojecte de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979…
Hammurabi
Història
Sisè sobirà de la dinastia I de Babilònia (1792-50 aC), fill de Sinmuballit.
Considerat anys enrere com un gran rei, la moderna historiografia el jutja simplement com un bon monarca La seva política exterior tingué tres etapes en el decurs de la primera 1786-82 aC, en la qual Babilònia era un petit estat sotmès més o menys a Assíria, realitzà diverses campanyes, sol o associat a d’altres presa d’Uruk i Isin, 1786, etc durant la segona 1782-63 aC, mantingué una intensa activitat diplomàtica amb les potències de l’època Assíria, Larsa, Mari i Ešnunna en la tercera 1762-54 aC, practicà una política expansiva que li permeté de sotmetre tot Mesopotàmia derrota de Larsa,…
Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa del palau de la…
perdó
Dret
Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder (condonació).
Quan el concedeix l’autoritat sobirana, és anomenat indult
llama
Transports
Part plana de l’extrem superior del car i l’inferior de la pena per on s’ajunten i subjecten aquestes dues peces.
condol
Expressió de dolor que hom sent per la pena d’un altre, especialment quan aquesta és motivada per la mort d’algun familiar.
batedor
Transports
En les veles llatines, cap que va des del puny de pena fins al puny d’escota, per l’interior d’una beina.
wagnerisme
Música
Nom donat al corrent dramaticomusical que s’estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l’obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic.
Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una Revue…
relaxació
Cristianisme
Acció jurídica per la qual un reu del jutge eclesiàstic era tramès al jutge secular, a fi que aquest li apliqués la pena deguda.
Aquest traspàs de la jurisdicció eclesiàstica a la secular tenia lloc sobretot al tribunal de la inquisició quan el reu era condemnat a penes de sang També tenia lloc quan un clergue havia delinquit heretgia, falsificació de butlles papals, calúmnia contra el seu ordinari i era degradat i traspassat a la justícia secular
confinament
Dret penal
Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics, que consisteix a fixar al condemnat un lloc determinat, on roman en llibertat vigilada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina