Resultats de la cerca

Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà…

Els fòcids foques De les dinou espècies que componen la família dels fòcids, només una és pròpia de la Mediterrània i, per tant, l’única que ha estat esmentada al litoral dels Països Catalans Es tracta de Monachus monachus , una de les tres espècies del seu gènere que comprèn igualment la foca de Hawaii i la de les Antilles, aquesta última exterminada per l’home Foca mediterrània o vell marí Exemplar de foca mediterrània capturat en un art per a tonyines a la costa sud de Menorca, el mes de juny de 1950, i exhibit en una fira Els danys causats per la foca mediterrània o …

Situació Aspecte general de les ruïnes del temple amb les de la torre del castell vell de Llo a la part esquerra ECSA - A Roura Les restes d’aquesta església són situades en un indret excepcional, al capdamunt del puig on també hi ha les ruïnes del castell vell de Llo i des d’on es domina el poble de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior LICS-JCR-ERR Història Fou la capella del castell vell o primitiu castell de Llo Apareix esmentada per…

És un vell massís volcànic, d’uns 450000 km 2 , orientat en direcció NW-SE i travessat pel tròpic de Càncer A la part septentrional hi ha el Tefedest, carena de roques cristallines d’uns 200 km de longitud L’Atakor, nucli central del massís, enclou el pic culminant, el Tahat 3003 m La temperatura és extremada oscilla entre 60°C i —10°C, i les pluges hi són escasses Tamanrasset 1420 m és la principal població, habitada per tuàregs

Situada a la vora de la riera de Calders, consta de tres naus fabrils, resclosa, canal, turbina i diverses construccions dedicades als habitatges dels treballadors Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom, raó per la qual de vegades també és anomenada el Manganell La fàbrica tancà el 1981 És nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls Calders

No és un barri en el sentit sociològic, puix que gairebé no té població domiciliada Generalment situat al cor de la ciutat, o prop del vell centre històric, reuneix els centres terciaris o d’intercanvi bancs i assegurances, oficines centrals d’empreses industrials o de serveis i el de decisió comercial, econòmica i fins i tot política govern local i delegacions del govern estatal Es caracteritza per un alt índex de volum edificat i de collaboracions terciàries

Treballà d’imaginaire amb Joan Flotats Collaborà, a Barcelona, al monument a Antoni López , a l’església de Santa Mònica, al Cementiri Vell, al cementiri de Manresa, etc La seva obra més coneguda fou, però, el monument eqüestre al General Prim, al Parc de la Ciutadella de Barcelona 1887, destruït durant la guerra civil de 1936-39 i substituït per un altre de Frederic Marès  el 1948 A Reus féu un altre notable monument al mateix personatge

Treballà a les ciutats d’Argos, Megalòpolis, Olímpia i Tebes des del 390 al 340 aC Deixeble de Naucides II, el collaborador de Policlet el Vell, li han estat atribuïdes obres d’aquest Sembla que executà, a més de les estàtues dels atletes Antípater de Milet, Agenor de Tebes i Aristió d’Epidaure, diverses obres de divinitats, com les dels Zeus Filipos a Megalòpolis, Latona, Àrtemis i Apollo al mont Licó i una Hècate de bronze a Argos

Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi

Frans van Mieris  el Vell 1635 — 1681 fou deixeble de Gerrit Dou la seva temàtica se centra en la representació d’escenes de gènere galants a la manera del seu mestre Els seus dos fills Jan van Mieris 1660 — 1690 i Willem van Mieris 1662 — 1747 seguiren la manera del seu pare el seu net Frans van Mieris el Jove 1689 — 1763 s’endinsà més a la manera expressionista de Frans Hals, bé que apareix més buit de contingut