Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…

Començà a estudiar el clarinet a sis anys, i quan en tenia onze s’inicià en el piano Els anys cinquanta, encara a Detroit, tocà amb Milt Jackson, Thad Jones i Elvin Jones, entre d’altres A partir del 1956, ja a Nova York, acompanyà molts músics, com per exemple JJ Johnson, Coleman Hawkins, Miles Davis i John Coltrane És conegut, sobretot, per haver estat molts anys 1956, 1963-65, 1968-78 pianista i director musical d’Ella Fitzgerald Durant els anys vuitanta i noranta actuà sobretot en trios Fou un dels mestres de l’estil be-bop , gran intèrpret de la música de D Ellington i B…

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Leningrad 1951, on més tard es doctorà 1978 Fou catedràtic d’aquesta universitat, i hi ensenyà entre el 1948 i el 1994, any en què es traslladà a Nova York S’especialitzà en el segle d’or, el romanticisme i el costumisme espanyols, i, més tard, en les literatures gallega i catalana fou el primer 1980 a diferenciar, a Rússia, les quatre literatures nacionals en el si de l’Estat espanyol, a Mnogonatsionàlnaia literatura Ispànic ‘La literatura multinacional d’Espanya’, fascicle 10 de Rassi i narodi 1980, i a la introducció O…

Són destacables els seus estudis sobre les proteïnes, l’acció dels enzims, la sang, la diabetis i la nefritis Ideà un mètode per a determinar l’eliminació de la urea amb l’orina

Germà de Robert Capa , amb el qual collaborà a París Posteriorment, el 1937 anà a Nova York, i s’incorporà a la revista Life , i dos anys després hom li publicà el seu primer reportatge fotogràfic Continuà en aquesta revista fins el 1954, en què s’incorporà a l’agència Magnum arran de la mort del seu germà que n'havia estat cofundador i en fou president del 1956 al 1960 Exercí de fotògraf fins el 1974, cobrint una temàtica essencialment social i política El 1966 fundà amb altres fotògrafs el Fons Internacional per a la Fotografia Compromesa posteriorment anomenat Centre…

Malgrat el talent per a la música que mostrà des de petit, no realitzà estudis formals i començà a compondre i publicar cançons mentre treballava com a comptable Les seves cançons, aproximadament unes dues-centes, s’inspiren en models folklòrics, especialment procedents d’Irlanda terra d’origen de la seva família, i també en la música negra americana Les composicions d’aquest darrer tipus foren integrades en els repertoris dels grups de minstrels L’èxit de la seva música feu que anés a viure a Nova York, ciutat on s’editaven les seves composicions Malgrat això morí en la pobresa…

Estudià amb Paul Juon a la Hochschule für Musik de Berlín Des de molt jove se sentí atret pels moviments avantguardistes i fou influenciat pel socialisme utòpic que es respirava al Bauhaus Durant els anys vint collaborà amb B Brecht El resultat foren dues òperes de cambra Schöne Geschichten 'Belles històries', que suggereix la influència d’A Schönberg, i Zeus und Elida 'Zeus i Elida', una comèdia satírica sobre Hitler, representat per Zeus El 1933 s’establí a Viena per tal d’estudiar amb A Webern i el 1934 s’exilià a Palestina, on ensenyà al Conservatori Palestí de Jerusalem 1934…

De formació autodidàctica, debutà quan era un adolescent El 1928 es traslladà a Nova York i l’any següent entrà en l’orquestra de Duke Ellington com a substitut de Bubber Miley Deixà Ellington el 1940 i tocà durant un any en l’orquestra de Benny Goodman El 1941 formà la seva pròpia banda, en la qual tocaren personatges com Bud Powell i Charlie Parker i que es dissolgué al principi dels anys cinquanta El 1962 tornà a l’orquestra d’Ellington, on romangué fins el 1975 Williams fou un intèrpret de gran força expressiva Bàsicament inspirat en Louis Armstrong, emprà i desenvolupà els…

Visqué a Nova York des dels sis anys, i aprengué el trombó i després la corneta Des del 1920 actuà professionalment amb Mamie Smith i d’altres, i el 1923 entrà als Washingtonians, que al cap de poc es convertiren en la Duke Ellington Orchestra Hagué d’abandonar Ellington el 1929, i durant els seus últims anys de vida treballà amb Noble Sissle i Zutty Singleton Miley, que havia estat influït per Joe King Oliver i Johnny Dunn, posseïa una profunda expressivitat i desenvolupà la interpretació amb sordina wa-wa Contribuí a la creació de l’estil i el so de l’orquestra de Duke Ellington quasi tant…

El 1912 debutà com a violoncellista a Los Angeles Quatre anys després ingressà en l’Orquestra Filharmònica de San Francisco, i el 1919, en la Filharmònica de Los Angeles Passà una temporada a Leipzig ampliant la seva formació i, a la tornada, fou solista de la Simfònica de Chicago 1922-29 i de la de Nova York 1929-36 A Toscanini l’animà a dedicar-se a la direcció, i l’any 1943 assumí la direcció artística de la Filharmònica de Los Angeles, càrrec que ocupà fins el 1956 Entre el 1958 i el 1961 fou el director musical del Caramoor Festival, i des del 1968 fins a la seva mort exercí…