Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
el Puigsacalm
El Puigsacalm vist des de Joanetes
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de la Serralada Transversal Catalana, al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el puig Tosell Xic…
Salzburg
Divisió administrativa
Land d’Àustria, entre el Tirol a l’W, Caríntia al S, Estíria a l’E, Alta Àustria al NE i Baviera al NW.
La capital és Salzburg Correspon a la conca del riu Salzach afluent de l’Inn, entre la serralada dels Tauern al s i les muntanyes dels Alps de Kitzbühel al N A causa del caràcter muntanyós del territori, té una densitat de població 67 h/km 2 est 1990 inferior a la mitjana del país El Pongau, regió que correspon a la vall inferior del Salzach, és la zona més poblada i més industrialitzada D’economia forestal i ramadera, posseeix jaciments de sal, ferro i coure Té importància la producció d’energia hidroelèctrica Indústria diversificada alimentàries, de la fusta, químiques i…
Fullà
Municipi
Municipi del Conflent.
Comprèn la part baixa de la vall de Fullà o de Saorra drenada pel riu de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas fins al seu collector a través d’un engorjat, a la paret del qual s’obren les coves de Fullà , amb restes de Magdalenià i un petit sector de l’esquerra de la Tet fins a tocar del raval de Vilafranca de Conflent Els vessants de la vall de Fullà són coberts de bosc les Pinoses, al vessant occidental L’agricultura i la ramaderia són les principals fonts de riquesa del municipi els conreus, que aprofiten l’aigua del riu de Saorra, ocupen el fons de la vall de Fullà La…
Er

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la baga, que comprèn la vall d’Er fins prop del coll de Lluç.
La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa…
Algímia d’Almonesir
Algímia d’Almonesir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà…
Polop
Polop
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del prebètic valencià.
Presenta tres zones fisiogràfiques l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx 1 180 m alt i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet 238 m El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià El conreu de secà s’estén a 646 ha 200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu Per al regadiu hom…
Teulada
Teulada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector litoral del prebètic intern valencià, al S del promontori de la Nau.
És accidentat per alguns tossals serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N Peratella, a l’W Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada , afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost la Garganta, aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera De les 1 745 ha de secà, 1 500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses A més, cal afegir 61 ha d’ametller El procés demogràfic, que culminà el 1900 amb 3 347…
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del…
Filadèlfia
Ciutat
Ciutat de l’estat de Pennsilvània, als EUA.
És la ciutat més gran de l’estat i la quarta del país L’àrea metropolitana Filadèlfia-Wilmington-Trenton és la quarta dels EUA, amb 5 549 000 h 1980 És situada en una plataforma fluvial, a la confluència del Delaware i del seu afluent, el Schuykill Fundada el 1682 per William Penn per als quàquers, al cap de cent anys era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país Demogràficament, no fou desbancada per Nova York fins el 1850, quan tenia 120 000 h, xifra que passà a 500 000 el 1860 per l’annexió dels suburbis de Bucks, Chester, Burlington i Camden, i a 1…
serra de Cardó
serra de Cardó
© Fototeca.cat
Serra
Massís de la Serralada Prelitoral, al Baix Ebre.
Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina