Resultats de la cerca
Es mostren 9502 resultats
front
Geografia
Estructura hidrogràfica caracteritzada per un assenyalat gradient horitzontal de densitat (de temperatura, salinitat o ambdós paràmetres) que separa o delimita masses d’aigua de característiques diferents.
Acostumen a tenir associats corrents intensos, que poden generar pertorbacions, remolins, barreges o moviments verticals d’aigua Aquests últims contribueixen a transportar cap amunt les sals nutrients i, per tant, en els fronts sovint la producció planctònica es veu incrementada
Ardenya
Poble
Poble del municipi de la Riera de Gaià (Tarragonès) situat a 40 m d’altitud, a l’esquerra del Gaià, aigua amunt del cap del municipi.
Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d’avellaners L’església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona
hidròpter
hidròpter “Boeing”
© Fototeca.cat
Transports
Vaixell proveït d’unes ales per sota el buc que, a partir d’una certa velocitat, i per efecte hidrodinàmic, mantenen la nau pràcticament fora de l’aigua.
D’aquesta manera es redueix el fregament amb l’aigua i la nau pot atènyer velocitats de creuer de fins a 80 nusos
deu
Geologia
Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s’esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plecs.
Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa aqüífera Les deus d’…
remolí de mesoescala
Geografia
Massa d’aigua oceànica amb moviment giratori i amb un diàmetre que oscil·la entre els 10 i els 250 km segons el mar on es troba.
És l’equivalent oceànic a l’anticicló i la depressió atmosfèrica, però de dimensions molt més reduïdes Tenen una forta tendència a desplaçar-se cap a l’oest, i poden recórrer grans distàncies Tenen un paper cabdal en el transport d’aigua i calor
torrent de Sant Jordi
Barranc
Curs d’aigua intermitent del municipi de Pollença (Mallorca), que neix a l’W del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’W a E, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi
.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira
xarop de saba de pi
Farmàcia
Preparat que hom feia a base de gemmes de pi per maceració alcohòlica (1:1), al qual afegia després deu vegades el seu pes d’aigua bullent i sucre.
Era emprat com a balsàmic per a combatre la tos i com a correctiu de les pocions pectorals També podia ésser fet amb aigua destillada de pi i sucre
banys d’Arties
Establiment d’aigües termals situat a 1 140 m d’altitud, dins el terme municipal de Salardú (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, aigua avall de la vila.
L' aigua d’Arties és hidrosulfurosa
digitació salina
Geografia
Estructura hidrodinàmica que es pot produir en la zona de contacte de dues masses d’aigua de diferents temperatures i salinitats que es troben superposades, figurant la més salada i calenta per sobre de l’altra, relativament menys salada però més freda.
L’aigua salada de sobre, en perdre més de pressa la calor que no la sal doble difusió, esdevé més densa que la de sota i es produeixen inestabilitats i poden generar-se columnes d’aigua que davallen penetrant en la capa de sota Igualment, l’aigua de sota que es troba a la superfície de contacte guanya calor més de pressa que no pas la sal, per la qual cosa esdevé menys densa que la de sobre, i pot pujar en columnes, penetrant en la capa de dalt En les columnes, l’augment de la relació superfície de contacte/volum fa que el procés d’intercanvi diferencial pugui accelerar-se, i inestabilitzar-…
boira d’advecció
Meteorologia
Boira formada en la part inferior d’una massa d’aire humit que es mou sobre una superfície (terra o aigua) més freda.
El refredament de l’aire en contacte amb aquesta superfície produeix la condensació del vapor d’aigua en gotes molt petites que formen la boira Aquestes boires requereixen un vent de certa intensitat i durada Quan l’advecció es produeix a gran escala, les boires resultants poden tenir una extensió i una espessor enormes, com les que afecten l’illa de Terranova quan el vent bufa de les àrees afectades pel corrent oceànic càlid del golf de Mèxic cap a les corresponents al corrent fred del Labrador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina