Resultats de la cerca

Fundà i dirigí la revista Tierra Nueva 1940-42 L’espontaneïtat de les seves primeres poesies Páramos de sueños , 1944 evolucionà cap a un hermetisme formal en la seva producció posterior Imágenes desterradas , 1948 Palabras en reposo , 1956 L’amor, el temps, la solitud, la mort, són els temes constants dels seus poemes Publicà també el volum d’assaigs Los momentos críticos 1987 Membre de la Academia Mexicana de la Lengua 1964, el 1984 rebé el premi Xavier Villaurrutia, el 1986 l’Alfonso Reyes i el 1987 el premi Nacional de Lingüística y Literatura

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al…

La devoció al cor de Maria es desenvolupà principalment a l’edat moderna, i la promogueren diverses confraries, especialment l’Arxiconfraria del Puríssim Cor de Maria, fundada a París el 1836 Als Països Catalans fou especialment divulgada per Antoni Maria Claret, el qual n'instituí l’arxiconfraria a Vic 1848 i a Barcelona 1849 Aprovat, facultativament, el culte litúrgic per Pius VII 1805, Pius XII establí per a tota l’Església Catòlica la festa del Cor de Maria, que, des del 1970, se celebra el dissabte després de la solemnitat del Cor de Jesús Sota aquesta advocació mariana han estat…

Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo  1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés  L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle , Mundo Diario…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la…

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la…

Es donà a conèixer formant un duet amb la cantautora Sílvia Comes, amb qui publicà dos discos, Lídia Pujol & Sílvia Comes 1998 i Al entierro de una hoja seca van dos caracoles 2000 Collaborà a La nit dels anys 1997, de Sopa de Cabra en el disc collectiu d’homenatge a Jackson Browne, Cántame mis canciones , i en treballs de Pat MacDonald i Jabier Muguruza El 2003 inicià la seva carrera en solitari amb Iaie , en una línia folk multicultural La seva discografia continuà amb Les amants de Lilith  2007,  Lo riu  2009, amb Miquel Gil i Eliseo Parra  Mariam Matrem 2014, que acompanya el llibre d…

Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…