Resultats de la cerca

Estudià teologia a la Universitat de Cracòvia i s’ordenà de sacerdot cap al 1528 Escriví el que es considera el primer tractat polonès de música mensural, l' Opusculum musice mensuralis Cracòvia, 1517, i un compendi sobre el cant pla amb el títol Opusculum musice compilatum noviter Cracòvia, 1517, que amplià en successives reedicions Els seus tractats tenien finalitats pedagògiques La seva activitat com a compositor està aplegada en algunes edicions, com ara un recull d’himnes del 1522, que no s’ha conservat Tan sols se’n coneixen tres motets a quatre veus Fou el primer compositor polonès que…

Estudià a Atenes i després amplià la seva carrera a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky i es diplomà l’any 1947 Posteriorment es perfeccionà al costat de H von Karajan i exercí de director musical de les òperes de Bregenz Àustria, 1947-48, Graz Àustria, 1948-59, Colònia Alemanya, 1959-62 i la Staatsoper de Viena Compaginà la seva tasca de director d’òpera amb la direcció de música simfònica, al capdavant de formacions orquestrals com la Filharmònica Hongaresa, la Simfònica Danesa o la Filharmònica d’Oslo Fou convidat a dirigir diverses orquestres arreu d’Europa i els EUA, i participà en…

Estudià música a l’Escolania de Montserrat i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’A Ros Marbà i M Altisent Animador del moviment coral català, fundà les corals Cantiga i d’Antics Escolans de Montserrat, entre d’altres, i dirigí nombroses agrupacions corals, com Ariadna, Enric Morera, Ferran Sors, Schola Cantorum d’Igualada, Quodlibet o L’Amistat Fou secretari general del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i president de la Federació Catalana d’Entitats Corals 1985-88 Impartí cursos i assessorà diverses agrupacions corals…

Estudià piano amb Marguerite Long i Jean Doyen i es perfeccionà amb Robert Veyron-Lacroix El 1963 es diplomà al Conservatori de París, feu el seu debut en aquesta ciutat i inicià una carrera de concertista internacional Les seves gires l’han portat per diferents països d’Europa, Rússia, Hong Kong, Tailàndia i Tahití La seva discografia és molt àmplia i hi destaquen els enregistraments d’autors del Barroc francès i alemany com F Couperin i WF Bach Ha enregistrat també obres d’Antoni Soler Una part significativa de la seva discografia inclou obres per a pianoforte de J Schobert i Benda i per a…

Inicià els estudis de piano a sis anys a Los Angeles i posteriorment els amplià amb Rosina Lhévinne a la universitat de la mateixa ciutat i a la Juilliard School de Nova York El 1966 obtingué el segon premi al Concurs de Piano Cajkovskij de Moscou El mateix any debutà a Tanglewood, EUA, al costat de l’Orquestra Simfònica de Boston, i l’any següent ho feu a Londres amb la New Philharmonic Orchestra S’ha especialitzat en música romàntica, tot i que amb algunes incursions en el repertori pianístic del primer terç del segle XX, i ha realitzat una rellevant tasca concertística internacional

Amplià estudis a Viena amb A von Webern En 1937-38 i 1946-48 treballà per al departament de música de la BBC i des del 1965 ensenyà composició al Royal College of Music Aplicà alguns aspectes de l’obra de Liszt a les seves composicions, d’estil principalment dodecatònic Cal esmentar l’òpera Hamlet 1964-68, Gold Coast Customs 1947-49, per a cor i orquestra, el ballet Noctambules 1956, la peça de cambra The Owl and the Pussy-Cat 1951 i l’obra vocal The Shadow of Cain 1952 Publicà els estudis The music of Liszt 1954 i Twentieth Century Counterpoint 1956

Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze 1955 estrenada a…

Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà

Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic  Francesc Subiràs i Barra

Es formà a Llotja Ha conreat especialment l’aquarella Dedicat a la restauració, amplià estudis a França pensionat per l’ajuntament de Barcelona i, per la Junta de Museus, a Itàlia Director dels tallers de restauració de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimonio Nacional i professor de la seva especialitat a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi Ha restaurat les obres d’El Greco d’El Cau Ferrat, una bona part dels murals de Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya a San Antonio de la Florida