Resultats de la cerca

Començà a jugar al Picadero Jockey Club, que llavors es fusionà amb el Joventut A partir del 1956 jugà al CN Barcelona, amb el qual conquerí dues vegades el Campionat d’Espanya 1957, 1963 La seva posició al camp era la de tres quarts i centre Fou dos cops internacional absolut amb la selecció espanyola

Desenvolupà tota la seva trajectòria al CN Barcelona 1950-61, club amb el qual fou campió d’Espanya 1957 Solia jugar a la zona de tres quarts, en la posició d’ala Disputà tres partits oficials amb la selecció espanyola, amb la qual realitzà diverses gires per Europa

Ingressà al RCD Espanyol la temporada 1963-64, amb el qual debutà a primera divisió Fou cedit al CE l’Hospitalet 1964-66 i la UE Lleida 1966-67, i finalment traspassat al Granada CF 1967-70, amb el qual tornà a jugar en la màxima categoria del futbol espanyol

Formà part de l’equip del CN Barcelona, que es proclamà primer campió estatal el 1912 Des del 1911 fou membre de la junta directiva del club, on ocupà diversos càrrecs Home de confiança del president Bernat Picornell, fou president de la Federació Espanyola de Natació Amateur 1925-31 També fou directiu de les comissions de motonàutica del Reial Club Marítim de Barcelona

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic

S’inicià en el món dels coloms missatgers a Santa Coloma de Gramenet, on vivia des dels dotze anys El 1925 es feu soci de la Societat Columbòfila de Catalunya El 1930 fundà la Penya Columbòfila del Poblenou Durant la Guerra Civil Espanyola collaborà amb l’exèrcit republicà i portà missatges al front de combat i a altres zones per mitjà dels seus coloms El 1939 fou empresonat i inhabilitat per a tenir coloms fins a l’any 1945, any que formà part de la Societat Columbòfila de Barcelona, fins el 1952, i ocupà diversos càrrecs a la seva junta directiva El mateix any fou nomenat tresorer de la…

Fou seleccionador català femení juvenil 1996, 1997 i absolut 1997, 1998 Exercí com a segon entrenador del FC Barcelona 2004-07 en l’etapa en què el tècnic principal era Xesco Espar Guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2006 i la Copa del Rei 2007, a més d’una Supercopa d’Espanya i tres Lligues dels Pirineus El 2008 passà a coordinar els equips de base del Barcelona i dirigí el Barcelona B, amb el qual guanyà la Lliga de divisió de plata 2012, 2013, 2014 Fou entrenador d’El Jaish de Qatar 2015-17, equip que el 2016 es proclamà campió de la Lliga i de la Copa qatariana, i seleccionador de…

Jugava d’extrem dret i començà a l’Ilerda Després passà al Lleida, amb el qual ascendí a primera divisió la temporada 1949-50 i hi actuà una temporada a la màxima categoria 1950-51 A continuació el fitxà el Real Madrid i fou jugador madridista dues temporades Seguidament, jugà al Celta 1952-58, al Saragossa 1958-60 –en ambdós clubs a primera divisió–, al Llevant 1960-62 i novament al Lleida 1962-63 Fou directiu i president en dues etapes 1982-86, 1998-02 del Lleida El 2 de juny de 2005 fou objecte d’un homenatge amb un partit entre la Unió Esportiva Lleida i el FC Barcelona

Destacà per ser un important impulsor dels escacs a Catalunya i l’introductor dels escacs per telèfon Fou nomenat soci d’honor de la Federació Espanyola d’Escacs

Jugà en les categories de base de la Unió Esportiva Santboiana els anys setanta A la dècada de 2000 fou director de l’escola del club, i posteriorment escollit president 2010-16, càrrec que anteriorment havia ocupat el seu pare