Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
orfeó
Música
Denominació aplicada a algunes entitats corals en alguns països d’Europa i de l’Amèrica del Sud.
El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel…
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa
llei de Graham
Química
Llei que estableix que la velocitat de difusió d’un gas v és inversament proporcional a l’arrel quadrada de la seva densitat d, segons l’equació on k és una constant.
És coneguda també com a llei de difusió de Graham
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…
amazic
Lingüística i sociolingüística
Llengua afroasiàtica parlada en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.
És la llengua dels amazics o berbers, que és com anomenaren aquest poble els grecs i els romans i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII L’amazic és essencialment una llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels…
Alexandre de Riquer i Inglada
Exlibris d’Alexandre de Riquer i Inglada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura catalana
Dibuixant, pintor i poeta.
Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…
,
Santos Darío de Regoyos y Valdés
Pancorbo , per Santos Darío de Regoyos y Valdés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Darío de Regoyos Molenillo, prestigiós arquitecte castellà Visqué a Madrid des del 1871 i inicià estudis d’arquitectura, però el 1877 esdevingué deixeble, a l’escola de San Fernando, de Carlos de Haes Anà a París 1880-81 i a Brusselles des del 1881 Allà s’integrà al grup L’Essor —amb el qual exposà i més tard ho féu amb el Cercle dels XX El 1882 acompanyà a Espanya Van Rysselberghe, Luce, Maus, Franz Charlet i Constantin Meunier Anà de nou a Bèlgica, en tornà el 1888 i, acompanyat d’Émile Verhaeren, recorregué la Península el fruit fou la publicació a la revista belga L’Art Moderne…
Josep de Letamendi i de Manjarrés

Josep de Letamendi
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura catalana
Música
Medicina
Metge, filòsof, músic, pintor i poeta.
Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la…
, ,
Sant Pere d’Osor
Art romànic
Situació Extrem del braç meridional de l’antiga església romànica de Sant Pere d’Osor, ornat amb una filada d’arcuacions llombardes que continuen els vessants del teulat fou descoberta el 1977 J Recarens Es tracta de l’església parroquial de la vila d’Osor que presideix el nucli antic o sagrera, situada a la part alta de la població, en un indret protegit per la riera d’Osor i la de Noguerola o de Font de Borrell, les dues amb petits ponts medievals que les creuen i que foren refets després dels terratrèmols del 1427 Mapa L38-13333 Situació 31TDG440634 APF Història L’any 860, l’indret on més…
Lluís Puig i Gordi

Lluís Puig i Gordi
Política
Polític i gestor cultural.
Cursà estudis musicals, de dansa, de producció audiovisual i d’humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya Dedicat a l’estudi, la promoció i la pràctica de la cultura tradicional, ha estat sardanista Minyons d’en Serrat, Asert, dansaire i director de diversos esbarts Terrassa, Catalunya Dansa, Igualadí, Ciutat Comtal i Rubí Músic del grup de folk Ministrils del Raval, i fundador i gestor de diverses entitats culturals terrassenques El 2005 fou impulsor del projecte Casa de la Música de Terrassa juntament amb les de Salt, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i Manresa, que dirigí, i ha format…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina