Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
Sol
Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…
Digestió i absorció dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…
polisulfur
Química
Nom genèric dels anions S n 2- derivats formalment dels sulfans HSnH (n>1) per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen.
sesquiterpè
Química
Denominació genèrica del grup de terpens constituïts formalment per tres restes d’isoprè, cada molècula dels quals conté, doncs, quinze àtoms de carboni.
atàctic | atàctica
Química
Dit d’un polímer que conté en les seves cadenes àtoms de carboni asimètrics, l’estereoquímica dels quals no està en absolut definida.
espectre electrònic
Física
Espectre àtomic o molecular que resulta de transicions entre els nivells energètics electrònics dels àtoms o de les molècules, respectivament, d’una substància.
fenòmens cooperatius
Física
Designació genèrica dels processos de transformació dels àtoms o de les molècules d’un estat A a un estat B, en una barreja on coexisteixen ambdós estats i interaccionen col·lectivament, i en què l’energia de transformació depèn de la proporció relativa d’àtoms o molècules en els dos estats.
En són exemples els fenòmens del ferromagnetisme, de la superconductivitat i les transformacions ordre-desordre
L’Univers visible i invisible: detecció i producció de matèria fosca
Consideracions generals La física de partícules, que estudia l’estructura íntima de la matèria i tracta amb distàncies de tan sols 10 –19 m, i la cosmologia, que estudia l’Univers com un tot i treballa amb distàncies de fins a 10 25 m, representen les dues fronteres de la física en l’escala de distàncies Però les dues fronteres estan connectades, i a hores d’ara als laboratoris de física d’altes energies es recreen les condicions sota les quals l’Univers primordial era format per un plasma de partícules energètiques Escales d’observació de la matèria de l’Univers A ull nu es pot observar la…
sulfat
Química
Dianió de fórmula SO4 2 -, derivat formalment de l’àcid sulfúric per pèrdua de tots dos àtoms d’hidrogen de la seva molècula.
És un anió incolor i neutre, i no presenta caràcter oxidant accentuat