Resultats de la cerca

Després de vuit anys de judici, el Tribunal Penal Internacional de la Haia dicta sentència contra el líder serbobosnià Radovan Karadžić, acusat de múltiples crims en la guerra de Bòsnia 1992-95 Els jutges declaren Karadžić, de 70 anys, culpable de genocidi a la localitat de Srebrenica, de crims contra la humanitat i de crims de guerra, i el condemnen a quaranta anys de presó Els càrrecs formen part de l’anomenada "neteja ètnica" orquestrada per ell, Slobodan Milošević i altres dirigents del bàndol serbobosnià

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Investigació FBI, declina presentar càrrecs contra la candidata a la presidència dels Estats Units i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, pels correus electrònics interceptats dels seus comptes privats en els quals transmetia informació confidencial per a la qual hauria d’haver utilitzat la xarxa del Govern La conclusió de Comey és que Clinton va actuar d’una manera "extremament descurada" tot i que no hi observa indicis d’un mal ús intencionat o de negligència en la informació

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1902, dirigí el butlletí de l’entitat durant vint anys Fou fundador de la Secció d’Esports de Muntanya 1908 i ocupà nombrosos càrrecs en la junta directiva, com el de vicepresident 1911 Publicà Montseny, guia monogràfica de la regió, itineraris i excursion s 1912, La conca de Sant Pere de Ribes 1913 i, sota el pseudònim V de Lasserra, Sports de nieve 1915 Destaca l’article “L’alpinisme a Catalunya” 1936 publicat al Butlletí del CEC

A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts

Estudià a la Universitat d’al-Azhar del Caire, i economia política a Oxford 1913 És autor d' Al-islām wa-usūl al-ḥukm ‘L’islam i les bases del poder’, 1925, que provocà un gran escàndol entre els seus companys ulemes d’al-Azhar, per tal com nega que el califat és una institució divina Demanà la separació dels poders civil i religiós, cosa que motivà que fos destituït dels seus càrrecs Més tard, arribà a ésser membre de l’Acadèmia Egípcia de la Llengua

Ensenyà filosofia, teologia i escriptura en diversos indrets i ocupà càrrecs importants de l’orde Fundà els convents trinitaris de Barbastre 1560 i de Tarragona 1577 Felip II de Castella el nomenà bisbe de Bosa Sardenya el 1588, però morí ofegat quan hi anava a prendre'n possessió Deixà sermons i papers inèdits i publicà Reformatorium provinciae Aragoniae Ordinis Smae Trinitatis 1563 i Decreta Reformationis Fratrum Ordinis Smae Trinitatis et Redemptionis Captivorum Regularis observantiae Aragonensis Provincia iuxta statuta Tridentini Concilii et Regulam praefatae Religionis 1567

El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal

Baró de Toga era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva ~1526 i de batlle general de València Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d’Espadà 1526 El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc i la precedí d’una breu biografia en català, del poeta La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d’Ausiàs Marc

Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada