Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
helicó

Helicó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall semblant a una tuba contrabaix de grans dimensions, el nom del qual prové del seu enroscament circular -del grec helikós, ’sinuós’-, que permet portar-lo al voltant del cos recolzat damunt l’espatlla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta, dotat de mecanismes per a modificar el so fonamental El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per un broquet metàllic que, generalment, pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, quasi sempre de llautó, de perforació cònica La columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de vàlvules o bé de pistons i acaba en un pavelló orientat cap endavant Fou construït possiblement per primera vegada a Rússia, cap al 1845 Ignaz Stowasser, de Viena, en…
fiscorn

Fiscorn
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, membre agut de la família dels bugles o saxhorns (bugle).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i de conicitat més accentuada, raó per la qual produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura de forma semiesfèrica, com les trompes Les tessitures més habituals són les de soprano en mi♭, contralt en si♭, tenor en mi♭ i baríton en si♭ Usat sobretot a les bandes de música, als Països Catalans forma part també de la cobla Bibliografia Complement…
dubitatiu | dubitativa
Gramàtica
Terme que hom aplica sobretot a la frase que expressa un dubte.
L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament aleshores, l’…
María José Martínez Sánchez
Tennis
Tennista.
Membre del Club Tennis Barcino, el 1999 guanyà l’Orange Bowl Fou subcampiona d’Espanya de dobles amb C Martínez Granados 2006, campiona 2007, fent parella amb Núria Llagostera i subcampiona d’Espanya individual 2007 En individuals, ha guanyat cinc torneigs de la WTA, quatre en la categoria international Bogotà i Bastad 2009 i Bad Gastein i Seül 2011, i un en la Premier Roma 2010 Fent parella principalment amb Anabel Medina i Núria Llagostera, ha aconseguit quinze títols de dobles, quatre dels quals en categoria Premium Toronto i New Haven 2009 i Dubai 2010, 2011, i la Copa Masters amb N…
Roger Font García
Natació
Nedador.
Format al Club Natació Manresa i al Centre Joaquim Morera de la federació catalana 1988-89, s’especialitzà en 100 m papallona Fou dos cops campió absolut de Catalunya d’aquesta prova 1989, 1991 Cercant la classificació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, marxà al Club Natació Metropole de Gran Canària i aconseguí el Campionat d’Espanya d’estiu en la seva prova i el d’hivern en la de relleus 4 × 100 m estils No fou seleccionat i retornà a Catalunya, primer al CE Mediterrani 1993 i després al CN Montjuïc 1994, i es tornà a proclamar campió de Catalunya dels 100 m papallona En l’àmbit…
Radomir Antić
Futbol
Futbolista i entrenador.
Jugà al Sloboda Užice 1967-68, al FK Partizan de Belgrad 1968-76, al Fenerbahçe turc 1976-78, al Real Zaragoza 1978-80 i al Luton Town anglès 1980-84 Fou internacional amb la selecció de futbol de Iugoslàvia en cinc ocasions 1973 Com a entrenador dirigí el Partizan 1985-88, el Saragossa 1988-90, el Real Madrid 1991-92, el Real Oviedo 1992-95, 2000-01 i l’Atlético de Madrid 1995-98, 1999, 2000, club amb el qual guanyà la Lliga i la Copa del Rei la temporada 1995-96 Al gener del 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona en substitució de Louis Van Gaal Dirigí l’equip en 24 partits oficials i assolí…
Teresa Paredes Fargas
Natació
Nedadora i entrenadora de salvament i socorrisme.
Debutà en competició l’any 1967 i guanyà diversos Campionats d’Espanya, en els quals destacà en l’especialitat de salvament amb embarcació Guanyà tres medalles d’or 1969, 1972, 1974, una de plata 1970 i una de bronze 1968 en la classificació general per equips del Campionat del Món Fou campiona del món individual de salvament aquàtic 1974, i tercera en dues ocasions més 1969, 1972 També guanyà tres medalles d’or en la prova de salvament amb embarcació 1972, 1974, 1976 i una de plata en salvament amb salvavides 1972 al Campionat del Món Es retirà l’any 1976 Fou directora esportiva…
platterspiel
Música
Instrument de vent de llengüeta continguda dins una bufeta animal, que s’emprà sobretot a l’Edat Mitjana.
La llengüeta, probablement doble, es disposava dins una bufeta esfèrica d’on partia el tub o tubs acústics amb forats, i a la qual l’instrumentista insuflava aire a través d’un bufador En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna amb llengüeta i reserva d’aire No se n’ha conservat cap exemplar original de l’època medieval Apareix, però, en diverses representacions iconogràfiques amb formes diferents En les Cantigas de Santa María , d’Alfons X el Savi, és representat amb dos models, l’un amb un tub acústic corbat similar a una banya i l’altre amb dos tubs units de cos…
quena

Quena
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format per un tub de canya -d’uns 30 o 40 cm de llarg- amb dos nusos (el superior, tallat per a formar el cantell; l’inferior, parcialment obert), proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en…
eolífon
Música
Instrument que imita el so del vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina