Resultats de la cerca
Es mostren 3149 resultats
Ramon Pinyol i Balasch

Ramon Pinyol i Balasch
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta i editor.
Llicenciat en filologia clàssica Signa com a Ramon P Balasch Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller, Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata 1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica Secretari de Salvador Espriu, ha editat i traduït, amb A…
,
Domènec Mas i Serracant

Domènec Mas i Serracant
Música
Compositor.
D’infant cantà a la capella de la catedral de Barcelona, on inicià la seva formació musical, i completà els estudis amb Enric Granados, Gabriel Balart, Felip Pedrell i Enric Morera Esdevingué director de l’escolania de la catedral i organista de Sant Agustí, i des del 1893 fins a la seva mort ocupà la plaça de mestre de capella i d’organista a Sant Pere de les Puelles Exercí la docència a l’Acadèmia Marshall, fou membre de la comissió diocesana de música sagrada i fundà i dirigí les publicacions "Revista Parroquial de Música Sagrada" i "España SacroMusical" Entre les seves composicions…
,
Nerva
Història
Emperador romà (96-98 dC).
Membre de l’aristocràcia senatorial, fou cònsol el 71 i el 90 dC Ja septuagenari, succeí Domicià i intentà de substituir el govern militar i dictatorial per un principat aristocràtic, per tal de restablir un cert equilibri polític Però no pogué evitar el pacte i el compromís amb l’element militar, afecte a la memòria de Domicià Aconseguí, malgrat aquests compromisos, de consolidar la seva posició i de deixar al seu hereu Trajà una bona situació política Alleugerí les condicions de vida de les classes menys afavorides per mitjà de reduccions fiscals i de distribucions d’aliments També mirà d’…
Ellen Patricia MacArthur
Vela
Navegant britànica.
El 1998 fou nomenada Navegant de l’Any de la Gran Bretanya El 2001 fou segona en la Vendée Globe, una regata al voltant del món sense assistències ni escales El 2003 un accident l’obligà a abandonar la competició pel rècord del món El 2004, a bord del B&Q/Castorama, un trimarà un vaixell de tres cascs de 23 metres d’eslora adaptat a les seves condicions físiques establí un rècord en la travessa de l’Atlàntic i el 28 de novembre de 2004 inicià un nou intent de volta al món en solitari, que completa amb èxit el 7 de gener de 2005, amb una nova marca…
casuística
Religió
Mètode d’estudi o d’exposició de la teologia moral a base de casos concrets i dubtosos.
Mètode ja present en la Bíblia i en els comentaris del Talmud i l’Alcorà, respon a la necessitat de superar la tensió entre l’abstracte de la llei i el concret de la realitat vital, tot defugint el rigorisme en l’aplicació de la llei moral En el cristianisme, com a fórmula d’exposició completa de la doctrina moral, comença amb la Summa de poenitentia et matrimonio 1235 de Ramon de Penyafort i ha tingut en els jesuïtes el seu màxim exponent Una figura decisiva fou Alfonso Mde Liguori Tanmateix, els excessos dels mètodes desembocaren en un legalisme superior al que hom havia…
Giovanni Bosco

Giovanni Bosco
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog italià, conegut popularment per Don Bosco.
El 1841 inicià la tasca pastoral entre els infants Posteriorment 1859 fundà la futura congregació salesiana El 1886 visità Barcelona, i rebé una donació de terrenys al Tibidabo, on s’alçà una petita ermita Escriví unes 150 obres de divulgació, principalment històrica, didàctica i apologètica Com a pedagog fou partidari del sistema preventiu, de la participació completa del mestre en la vida dels alumnes i de l’educació postscolar donà molta importància a la formació pel treball tallers a les escoles, escoles professionals, etc i humanitzà la disciplina escolar També fou el primer que envià…
Mare de Déu de Jafra (Olivella)
Art romànic
En trobar-se documentat el nom de Jafra al segle XIII i el castell del mateix nom al segle XIV, tot fa pensar que la capella dedicada a santa Maria devia ser anterior al segle XIII Tanmateix, l’església no és documentada fins al segle XIV El 1413 l’església de Santa Maria de Jafra es trobava en un lamentable estat, ja que tant el rector com la feligresía havien mort Per aquest motiu, el 1432 l’església de Santa Maria de Jafra s’integrà dins la parròquia de Sant Pere d’Olivella De la primitiva església de Jafra no resta cap vestigi L’actual edifici sembla ser obra del segle XVII 1688 i fou…
Elly Ameling
Música
Soprano holandesa, de nom originari Elisabeth Sara Ameling.
Després de realitzar els primers estudis musicals al seu país, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra el 1958 Amplià la seva tècnica vocal a París amb Pierre Bernac, i s’especialitzà en lied i oratori Ha cantat amb èxit oratoris de Bach, Händel i Mendelssohn Com a liederista s’especialitzà en Mozart, de qui enregistrà l’edició completa dels seus lieder , i així mateix ho feu amb els de Haydn i Beethoven El 1968 es presentà amb èxit al Lincoln Center de Nova York i el 1973 abordà un dels pocs papers operístics de la seva carrera l’Illia de l' Idomeneo de…
Llorenç Galmés i Camps
Música
Pianista, compositor i docent menorquí.
Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó lírica, amb…
Slavko Osterc
Música
Compositor eslovè.
Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin v vicah '…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina