Resultats de la cerca

Algunes espècies, com C officinalis boixac de jardí i C suffruticosa , en mata perenne, són conreades en jardineria d’altres, com C arvensis boixac de camp, viuen als camps Floreixen gairebé tot l’any

Comprèn unes vint espècies cinc a Catalunya, pròpies de les regions mediterrània i eurosiberiana

Vida El 1483 fou nomenat mestre de capella a Nesle El 1500 era a la població d’Amiens, a la catedral de la qual ensenyava música als nens cantors L’any següent, passà a l’església de Sant Andreu a la collegiata de Grenoble i hi exercí la direcció musical A partir del 1502 començà a treballar a la cort de Lluís XII, al servei del qual romangué la resta de la seva vida, tot encarregant-se de compondre música per a les principals celebracions públiques i privades Un fragment del text del seu motet Christe redemptor, O rex omnipotens fa pensar que fou compost per a celebrar les noces reials entre…

L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…

La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…

Situació Aquesta església es troba enlairada dalt un serrat, al sector meridional del terme, integrada en les estructures del mas Sant Diumenge Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 Per arribar-hi cal prendre una pista en bon estat, la qual surt del punt quilomètric 10,700 de la carretera de Solsona a Cardona per Su JAA Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Riner Formava part del conjunt de la domus de Santdomí Depengué de la canònica de Solsona a través de la parròquia de Sant Martí de Riner Les notícies històriques de l’església només es tenen indirectament per haver…

Situació Portada romànica aprofitada en reconstruir aquesta església en època barroca ECSA - J Pahissa L’església parroquial de Borén és situada dins el nucli urbà de la població, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH429251 Història L’esment més antic que coneixem del lloc de Borén data de l’any 908, en què l’abat de Gerri canvià amb el comte de Pallars, Ramon, l’església de Sant Pere del Burgal i altres béns, un d’ells situat a Boraehnne L’any 1090, el comte Artau II donà, en “ excusatum ”, un home de Borén, Asner, al monestir de Gerri Per…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn i u J M Melció L’església de Sant Miquel d’Hortmoier o Sant Miquel d’Hormoieres troba en un despoblat de l’antic municipi d’Oix, situat a la vall de Beget, a la riba esquerra del riu, entre les serres de Bestracà i de Talaixà, al peu dels cingles d’aquesta serra Mapa 257M781 Situació 31TDG621832 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta de Castellfollit de la Roca a Oix, població des de la qual cal seguir una pista forestal que porta al pont de Can Xicoi El camí voreja el Grau d’Escales i arriba a la vall d’Hortmoier Si el…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…

Oriünd de l’Amèrica del Nord oriental, és plantat com a ornamental