Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
Sant Jeroni (Argelers)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació ECSA - JL Valls Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida segles XV i XVIII, 2 km a ponent d’Argelers Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 51” N - Long 3° 0’ 12,1” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril PP Història Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada juntament amb l’…
Els pobles i les nacions
La diversitat de pobles i nacions del planeta és d’una gran extensió, difícilment representable en un sol mapa amb tota la seva complexitat Parlem de pobles i nacions perquè, si bé el concepte de nació és fàcilment aplicable a unes determinades comunitats, especialment a Europa, amb unes característiques específiques, aquest mateix concepte esdevé inaplicable per a explicar altres realitats de pobles amb trets identitaris ben evidents, però entesos sota uns altres paràmetres Aquest mapa de pobles i nacions no pretén, doncs, equiparar realitats tan diverses, sinó simplement fer una aproximació…
Dant

Representació de Dant en la seva tomba de Ravenna
© JoMV
Literatura italiana
Nom amb què és conegut el poeta italià Dante Alighieri (la forma Dante és un diminutiu del nom Durante).
Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
ritme
Literatura
Repetició successiva d’un element dins un vers (del grec ‘rυϑμός, ‘cadència’).
En les literatures clàssiques grega i llatina, aquest element era conformat per la quantitat de síllabes dividides en llargues i breus, les primeres amb un temps de duració doble del de les segones aproximadament i per llur distribució en el vers Això no obstant, cal remarcar que ja des del segle V aC es palesa una clara tendència a distingir, en la pràctica rítmica, els metres metre dels ritmes Els primers neixen d’una successió definida de metres iguals segons lleis d’isocronia els ritmes, en canvi, bé que poden trobar-se agrupats en isocronia mètrica, es desenvolupen en…
el Far d’Empordà

Vista general del Far d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta del riu Manol.
Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…
Gualta

Gualta, amb el massís del Montgrí en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter, que en forma el límit septentrional, i travessat pel Daró, dins la plana d’inundació d’aquests rius.
Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…
estat de transició
Química
En una reacció química, entitat intermèdia entre els reactius i els productes, de geometria determinada, definida matemàticament com la de major energia de les que acompleixin que qualsevol variació en la geometria, excepte una —la que defineix la coordenada de reacció—, ocasioni un augment de l’energia potencial del sistema.
mecànica de fluids
Física
Ciència que estudia l’equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s’hi oposen.
Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…
Sant Nicolau de Natjà (Baells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb els dos nivells de l’absis ben diferenciats i el campanar tardà erigit a sobre ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Nicolau és a la part alta del poble de Natjà, que es troba al vessant sud-occidental del Montferrús Mapa 32-13 327 Situació 31TBG919482 S’arriba a Natjà per un brancal a mà dreta que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri JBP Història La primera referència indirecta d’aquesta església data de l’any 1090, en què Guerau II Ponç, vescomte de Cabrera, i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina