Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
Necròpoli de Sant Andreu de Sagàs
Art romànic
Situació Tombes excavades a l’absis central F Junyent-A Mazcuñan Aquesta necròpoli, anterior a la construcció del temple actual, fou envaïda per la seva capçalera Avui, doncs, resta dintre l’església de Sant Andreu de Sagàs Els treballs d’excavació duts a terme l’ha deixada al descobert i fins al principi de les obres de restauració era visible Per tal de protegir-la, en el curs de les obres ha estat colgada amb sorra Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 14, 3 —y 56, 3 31 TDG 143563 No indiquem,…
Sant Jeroni (Argelers)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació ECSA - JL Valls Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida segles XV i XVIII, 2 km a ponent d’Argelers Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 51” N - Long 3° 0’ 12,1” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril PP Història Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada juntament amb l’…
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Assagista, narrador i dramaturg.
Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l’obra més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix…
, ,
Dant

Representació de Dant en la seva tomba de Ravenna
© JoMV
Literatura italiana
Nom amb què és conegut el poeta italià Dante Alighieri (la forma Dante és un diminutiu del nom Durante).
Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…
Els pobles i les nacions
La diversitat de pobles i nacions del planeta és d’una gran extensió, difícilment representable en un sol mapa amb tota la seva complexitat Parlem de pobles i nacions perquè, si bé el concepte de nació és fàcilment aplicable a unes determinades comunitats, especialment a Europa, amb unes característiques específiques, aquest mateix concepte esdevé inaplicable per a explicar altres realitats de pobles amb trets identitaris ben evidents, però entesos sota uns altres paràmetres Aquest mapa de pobles i nacions no pretén, doncs, equiparar realitats tan diverses, sinó simplement fer una aproximació…
El retorn del president Tarradellas
J Tarradellas arribant a l’aeroport de Barcelona, 23-10-1977 EFE-AG Una irrupció insospitada Per a la gran majoria dels catalans i la resta d’espanyols, la irrupció del president exiliat fou una sorpresa El 27 de juny de 1977 a la tarda, un avió amb el president Tarradellas a bord aterrà a Madrid, on no havia estat des del mes d’agost del 1937 Feia quaranta anys El fet resultà sorprenent per a l’opinió pública i per a la major part de la classe política espanyola i, també, la catalana Però aquest no fou el primer contacte del govern amb el president exiliat El 26 de novembre de 1976, el…
Síntesi de l’evolució de la Cadena Ibèrica durant la deformació compressiva terciària
Les dades disponibles sobre l’evolució precenozoica indiquen, malgrat l’escassetat i el caràcter local, que l’estructuració alpina fou condicionada per l’estructuració mesozoica prèvia Així, les grans unitats estructurals compressives alpines se superposen a les conques mesozoiques, amb una disposició geomètrica similar En aquest sentit, els estudis estratigràfics fets als materials mesozoics demostren que la Cadena Ibèrica estructurada, com hem vist, en uns sistemes d’encavalcament NW-SE i E-W durant el Paleogen coincideix amb una regió on, durant el Mesozoic, es van desenvolupar un seguit…
Les papaveràcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…
amfipercolatiu | amfipercolativa
Geologia
En el sistema tipològic de Pallmann, dit de la classe de sòls definida perquè la percolació és ascendent durant una època de l’any, i descendent durant una altra, de manera que, o bé no hi ha ni acumulació ni lixiviació, o bé es produeix ascens d’uns materials i lixiviació d’uns altres.
problema de Dirichlet
Matemàtiques
Problema consistent a determinar una funció u(x,y) que satisfaci l’equació de Laplace¬¬ dins una regió R del pla, de manera que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F i tal que damunt F sigui igual a una funcio f ja definida i contínua damunt la frontera.
Hom pot estendre aquest problema a tres dimensions i és de gran aplicació en electroestàtica L’existència d’una funció amb aquestes característiques fou demostrada el 1901 per Hilbert
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina