Resultats de la cerca
Es mostren 4053 resultats
Esteve Pelaó Gratacós
Futbol
Futbolista.
Desenvolupà la seva carrera al Centre Esportiu Europa, excepte en la campanya 1924-25, en què milità en el Reial Club Deportiu Espanyol Actuava de mig centre i fou capità de l’Europa en la seva època daurada, als anys vint Guanyà el Campionat de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa 1923 Es retirà en acabar la temporada 1927-28 Jugà en nombroses ocasions amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926
Mikhail Kladevič Tikhonravov
Astronomia
Tècnic rus de coets espacials.
Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman
Herman Northrop Frye
Literatura
Crític i assagista canadenc.
Desenvolupà un mètode d’anàlisi d’abast universal que combina les referències al context social i històric de les obres a analitzar amb elements de tipus simbòlic Les seves teories han exercit una gran influència sobre la crítica actual, sobretot a través de les seves obres Fearful Symmetry ‘La paorosa simetria’, 1947, estudi sobre l’obra de W Blake, The Anatomy of Criticism ‘L’anatomia de la crítica’, 1957 i The Stubborn Structure ‘L’estructura tenaç’, 1970
Llambert Font i Gratacòs
Art
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador de l’art.
Fou xantre de la catedral de Girona 1942 i prelat domèstic del papa 1962 Director del Secretariat Catequístic Nacional 1956-65, desenvolupà el mètode JECEL per a l’ensenyament inductiu del catecisme mitjançant llibres, làmines i diapositives Publicà, entre d’altres, L’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols 1929, Gerona, la catedral y el museo diocesano 1952 i, amb Enric Bagué i Joan Petit, El tema eucarístico en el arte de España 1952
Carlos Finlay y de Barrés
Metge cubà.
Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical
Leonardo Fibonacci
Matemàtiques
Matemàtic italià, conegut també com a Leonardo de Pisa
.
Féu nombrosos viatges per tota l’àrea de la Mediterrània Síria, Egipte, Grècia, França, Sicília i el nord d’Àfrica És conegut per la seva obra Liber Abbaci 1202, en la qual posà fi a la numeració romana i donà un ple desenvolupament a la utilització dels nombres àrabs i hindús Estudià la successió anomenada avui de Fibonacci , i aplicà l’àlgebra als problemes geomètrics Desenvolupà la trigonometria i féu treballs interessants sobre les equacions quadràtiques
Richard Phillips Feynman
Física
Físic nord-americà.
Pertangué al departament atòmic de la Universitat de Princeton 1942-43, collaborà en les investigacions del laboratori nuclear a Los Alamos 1943-45 i contribuí en el desenvolupament de la bomba atòmica El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, amb JSSchwinger i STomonaga, per llurs treballs sobre electrodinàmica Desenvolupà una teoria de la desintegració beta Escriví, entre altres obres, Quantum Electrodinamics 1961, Theory of Fundamental Processes 1961 i Feynman Lectures on Physics 1963-64
diàleg
Música
En la música vocal dels segles XVI al XVIII, versió musical d’un text dialogat que, amb acompanyament instrumental o no, era cantat per dos o més solistes, solista i cor o, fins i tot, dos o més cors.
Emprada ja en la frottola i el madrigal, la tècnica del diàleg trobà en el recitatiu d’òpera un terreny especialment fèrtil Parallelament es desenvolupà el diàleg amb text religiós, molt utilitzat en la cantata i l’oratori, sobretot pels compositors alemanys JH Schein, S Scheidt, H Schütz i JS Bach Per extensió, el terme s’aplica també fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
Lo fill del senescal d’Egipte
Literatura catalana
Narració breu, versió catalana del final del segle XV, sovint excessivament literal, del conte francès, d’origen oriental, Du roi qui volt fere ardoir le filz de son seneschal.
Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
Albert Sala Moreno
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on desenvolupà la seva carrera, excepte tres temporades, que jugà a l’Stichtse Cricket en Hockey Club holandès 2006-09 Guanyà sis Campionats de Catalunya 2003-06, 2010, 2011, dues Copes del Rei 2006, 2010 i quatre Lligues 2004, 2005, 2006, 2010 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on aconseguí la medalla de plata Es retirà al final de la temporada 2011-12
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina