Resultats de la cerca
Es mostren 2479 resultats
mol·luscs
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…
Santa Ponça
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), al S del terme, entre la cala de ses Penyes Roges i la cala de Santa Ponça, que s’obre vers ponent al sector meridional de la península d’Andratx, al S de Peguera.
A la vora septentrional de la bocana s’alça la torre de defensa dita castellot de Santa Ponça , obra del s XIV, que, igual com la veïna possessió de Santa Ponça, pertanyia, a mitjan s XVIII, al marquès de Bellpuig S'hi ha desenvolupat modernament un important centre turístic amb més de vint hotels i un gran nombre d’apartaments En aquest indret, el 10 de setembre de 1229 desembarcaren les tropes catalanes que anaven a conquerir Mallorca Inicialment hom havia elegit Pollença com a punt de desembarcament, però calgué improvisar-lo a Santa Ponça a causa d’una tempesta Tot i que els sarraïns s’…
Berna
Vista del castell de Thun, ciutat suïssa del cantó de Berna
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa.
La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina Interlaken, Brienz,…
tipus
Bíblia
Realitat de la història bíblica passada on la fe jueva o cristiana veu prefigurada la història de salvació present o futura, anomenada antitip.
Així, Adam, David, l’anyell pasqual, el temple, etc, són considerats tipus del Crist, Israel ho és de l’Església, Jerusalem del cel, etc Mètode d’interpretació tipologia conegut a la Bíblia, fou desenvolupat pels pares de l’Església, i conforma un tipus particular d’ allegoria , objecte de la corresponent exegesi Troba el seu fonament en la fe que Déu, autor igualment del llibre inspirat i de la història, preparava en el passat allò que es proposava de realitzar més tard A l’edat mitjana, aquest procediment donà lloc a un gènere de literatura religiosa Una de les obres més…
Malmö

Vista del port de Malmö
© Justin Brown/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Escània, a l’extrem sud de Suècia.
És un port important, situat a la petita badia de Lomma, a la costa de l’estret de Sund, davant Copenhaguen Tercera ciutat del país, després d’Estocolm i Göteborg, des del 1950 ha registrat un creixement demogràfic anual del 0,3% El nucli antic, envoltat de canals, conserva tot el caràcter, i entre els seus diversos monuments es destaquen l’església de Sant Pere s XIV i el castell Antic centre hanseàtic, deu la seva expansió a la seva situació privilegiada Al costat de la tradicional activitat comercial s’hi ha desenvolupat una activitat industrial important construccions navals…
art gal·lès
Art
.
L’art desenvolupat a Galles, purament receptiu, és el d’una societat guerrera i pastoral A l’edat mitjana foren construïts els castells normands de Beau Maris, Caernarfon, Harlech, etc, i esglésies i abadies com Strata Florida o Sant David Els estils posteriors britànics —adaptacions dels continentals— foren adoptats per a la construcció de grans residències fins al segle XX La mateixa imitació europea, amb matís britànic, continuà en l’escultura i en la pintura, de les quals hi ha abundants exemples continentals al museu nacional de Cardiff L’art gallès autèntic es palesa en una…
lògica difusa
Matemàtiques
Tipus de lògica en què els valors de certesa i falsedat s’expressen en graus, i no de manera absoluta.
La lògica clàssica s’interpreta en la teoria dels conjunts cert indica la pertinença a un determinat conjunt fals, la no-pertinença La lògica difusa usa la teoria dels conjunt difusos, on la pertinença o no-pertinença és una qüestió de grau Per exemple, la pertinença al conjunt dels alts pot quedar molt clara en alguns casos, però més obscura o difusa en d’altres La lògica difusa s’usa bastant en l’anàlisi del llenguatge natural, en sistemes experts, i en general en tot tipus d’heurísticEls darrers temps s’han desenvolupat dispositius electrònics i productes comercials basats en…
llengües abkhazoadigués
Lingüística i sociolingüística
Grup occidental de les llengües caucàsiques septentrionals.
Comprèn l’adigué, el kabardí i el txerkès, que poden agrupar-se sota l’antic nom de circassià i l’abkhaz amb la variant abazí i l’ubikh Es caracteritzen per la pobresa del sistema vocàlic dos o tres fonemes i la riquesa del consonantisme Gramaticalment, es distingeixen de les altres llengües caucàsiques septentrionals per l’absència d’un sistema de classes llevat en l’abkhaz i la pobresa o la inexistència de declinació, l’abundància de posposicions i per l’estructura del verb, que incorpora, mitjançant afixos, les nocions de subjecte, transitivitat o intransitivitat, règim, temps, nombre,…
Artur Oliver i Foix
Arqueologia
Arqueòleg.
Es llicencià a la Universitat de València i és doctor en arqueologia i prehistòria per la Universitat de Barcelona 1993 Ha estat arqueòleg del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i des del 2002 és conservador del Museu de Belles Arts d’aquesta institució Ha desenvolupat una intensa tasca de recerca sobre l’edat del ferro i la cultura ibèrica a les comarques septentrionals del País Valencià, on ha realitzat nombroses excavacions i treballs de prospecció Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig de la…
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina