Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
Els anurs: granotes i gripaus
La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment…
bombarda
Transports
Vaixell de guerra de desplaçament molt variable, armat amb un o dos morters de gran calibre, la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics.
Inventada per Bernard renau d’Elizagaray, al s XVII, en foren usades amb poc èxit en el setge de Barcelona per Joan Jospep d’Àustria 1651-52, i amb gran èxit en els bombardeigs d’Alger del 1682 i el 1683 per Duquesne Al final de s XVIII, quan aparegueren els canons bombers, les bombardes caigueren en desús
front polar
Meteorologia
Línia de discontinuïtat atmosfèrica d’una forta concentració del gradient tèrmic i, en conseqüència, del gradient de pressió, que té una posició variable, manifestada en un desplaçament estacional (entre 35° i 50° de latitud) en relació amb el dinamisme de les altes pressions subtropicals.
És formada on es troben els fluxos d’aire fred que provenen de les latituds altes aire polar amb els d’aire càlid originat en aquestes altes pressions subtropicals aire tropical Les pertorbacions o els ciclons de la zona temperada pertorbacions noruegues neixen de les ondulacions d’una discontinuïtat entre l’aire càlid i l’aire fred del front polar Modernament, aquesta ondulació ciclònica és explicada per fenòmens d’acoblament, a través de la troposfera mitjana, dels efectes tèrmics predominants a les capes baixes amb els efectes dinàmics predominants en el nivell de la tropopausa ressò…
tetralogia de Fallot
Patologia humana
Cardiopatia congènita caracteritzada per una estenosi de l’artèria pulmonar, una hipertròfia del ventricle dret com a conseqüència d’aquesta estenosi, una comunicació interventricular, deguda a un defecte de la part alta de l’envà, i un desplaçament de l’aorta cap a la dreta.
Els signes més importants són intensa cianosi, dispnea i un buf holosistòlic fusiforme d’estenosi El tractament és quirúrgic
motonàutica
Competició de Fórmula 1 de motonàutica al port de Barcelona el 1984
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTONÀUTICA / MIQUEL MALLAFRÉ
Altres esports nàutics
Esport nàutic o aquàtic basat en la navegació competitiva a bord d’un artefacte flotant propulsat per un element motriu mecànic, normalment un motor d’explosió adherit a l’embarcació, la canoa o el bot i que utilitza l’aigua com a superfície de desplaçament.
Des del començament de l’activitat competitiva, les regates s’organitzaren en diferents classes que agruparen les embarcacions en funció de les característiques Entre les més destacades hi ha la Fórmula 1, o F1, amb circuit propi d’àmbit internacional reservat a professionals d’alt nivell, i la modalitat més espectacular de la motonàutica, desenvolupada amb grans catamarans i elevades potències de propulsió, similar a la fórmula homònima d’automobilisme Altres competicions en Fórmula, dividides per categories, són la F500, la F250, la de promoció F2000 i la de formació de joves pilots Fórmula…
una corda
Música
Indicació utilitzada en la música per a piano per a suggerir l’ús de la sordina o pe dal esquerre, i nom d’aquest mateix pedal quan el seu mecanisme es basa en el desplaçament (Verschiebung en alemany) lateral del teclat i dels martells.
El nom italià prové del fet que originàriament els martells, en desplaçar-se, podien arribar a tocar només una de les dues o tres cordes de cada nota, provocant-hi una reducció del volum i, alhora, un canvi tímbric, característiques inspirades en els registres del clavicèmbal En el piano modern, però, on aquest tipus de sordina només és present als models de cua, les cordes que continua percudint el martell amb el pedal enfonsat són dues de cada tres a tota la zona aguda
instruments de corda pinçada
Música
Instruments musicals en què la vibració inicial és generada pel desplaçament de la corda des de la seva posició inicial, tibant-la lateralment amb el dit o un plectre elàstic, el qual, en arribar a un punt determinat, l’allibera, tot deixant-la en vibració.
La classificació Hornbostel-Sachs no els considera com a nivell morfològic dels cordòfons cordòfon , només els defineix amb els sufixos 5 i 6, referents a la manera de pinçar la corda Hi ha instruments d’aquesta varietat en totes les modalitats dels cordòfons, ja que juntament amb la percussió representa un dels procediments més elementals de posar una corda en vibració Tant amb relació a les primeres cítares com a les arpes, aquest procediment està àmpliament documentat en la iconografia històrica -pinçant directament amb els dits o mitjançant un plectre-, des de la iconografia sumèria fins…
Despoblats del Pallars Jussà (el Pallars)
Art romànic
Abella de la Conca Despoblats d’Abella Immediatament al peu del roquetar on s’alcen les restes del castell d’Abella i al llarg de les terrasses que s’estenen fins a les últimes cases del poble s’identifiquen nombroses restes de parets i recintes d’habitacions que devien conformar un petit nucli d’hàbitat que, posteriorment, en època moderna, sofrí un lleuger desplaçament fins on avui hi ha l’actual poble d’Abella de la Conca D’altra banda, també s’ha identificat un altre probable nucli d’hàbitat just a la sortida del poble en direcció a llevant Es tracta de diferents estances de…
balanceig
Tecnologia
Defecte produït per la no-perpendicularitat entre l’eix geomètric de l’arbre d’un cos giratori (tal com una roda dentada) i el pla de rodament d’aquest, que provoca el desplaçament del pla real de rodament a banda i banda del seu pla teòric.
En l’argot de taller, hom diu que la peça que presenta balanceig fa la senyora
cartó
Indústria tèxtil
Cadascuna de les plaques de fusta o cartó que, mitjançant espigues o degudament perforades, disposades en forma de cadena contínua constitueixen el dibuix que, en les maquinetes de lliços, fa que els ganxos amb llur desplaçament puguin o no puguin alçar els lliços per formar la calada.
En la màquina jacquard i derivades, selecciona les agulles que han d’actuar en cada passada