Resultats de la cerca

Ingressà a l’exèrcit arma de cavalleria el 1893 i se'n retirà com a comandant el 1926 Preocupat per l’educació —sobretot física— del jovent, impulsà la creació de l' escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos en presentar el grup, poc després gener del 1913, al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois Aleshores era capità per això és conegut amb el nom de capità Rosselló Sostingué una gran activitat conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme El 1927 publicà l’obra Injusticias…

Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura A part un poema pastoral, Sireine 1604, i de les Epîtres morales 1598, l’obra que el consagrà fou la novella pastoral L’Astrée en cinc parts 1607, 1610, 1619 i 1627, dintre la millor tradició italiana del gènere Sannazaro, Tasso, Guarini Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria Morí en campanya, amb el duc de Savoia

En les seves peces teatrals plantejà els problemes de la dona africana en les societats neocolonials, com a The Dilemma of a Ghost 1965 i Anowa 1970 També és autora de les novelles Our Sister Killjoy or Reflections of a Black-Eyed Squint 1977 i Changes 1991 premi dels escriptors africans del Commonwealth els reculls de poemes Someone Talking to Sometime 1986, premi Nelson Mandela de Poesia 1987 i Birds and Other Poems 1991, i les narracions The Girl Who Can and Other Stories 1999 En 1983-84 fou ministra d’educació en el govern de Jerry Rawlings

Notable periodista, s’adherí al nacionalsocialisme 1922, esdevingué cap del partit a Berlín 1926, assumí 1927 la direcció del periòdic Der Angriff ‘L’atac’ i fou elegit membre del Reichstag 1928 Hitler el nomenà responsable de l’aparell propagandístic nazi 1928 i ministre d’educació popular i propaganda 1933, càrrec que conservà fins a la mort Fou l’organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich sostinguda sobre la premsa, la ràdio i el cinema, que fou clau en el suport popular del sistema Juntament amb la seva família, s’emmetzinà l’endemà del suïcidi de Hitler, que l’havia…

Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y cambio 1976

Educat en la tradició sofística i en la socràtica, actuà com a logògraf a Atenes 390 i fundà després una escola en la qual l’eloqüència era la base de l’educació moral Entre els seus discursos es destaquen el Plataic ~373, el Panegíric 380, el Per la pau i l' Areopagític Maldà sempre per obtenir, en contra dels interessos particularistes de les ciutats, la unitat política de Grècia, conciliada amb autèntics ideals de llibertat Havent recorregut, sense èxit, a Filip de Macedònia, expressà la seva decepció en el Panatenaic ~342-339, on féu també el famós elogi d’Atenes

Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació Nacionalitzat andorrà, és professor de filosofia, llengua i literatura a Andorra, on ha guanyat el concurs de poesia del Dia Mundial del Llibre, convocat pel Govern d’Andorra el 1998, amb el poemari Pluja 2000, i el 2002, amb Quadern d’Arans 2003 El 2005 guanyà el premi Miquel Martí i Pol per Avida Dollars Ha collaborat en la premsa andorrana i ha tingut cura de l’edició facsímil d’ Andorra, el meu país 2003, obra original del 1963, amb text d’Albert Puigoriol i direcció d’Antoni Aristot

Fundadora i directora de l’empresa MARINVA, on el joc té un paper destacat, és experta en jocs, joguines, metodologies lúdiques, infància, noves tecnologies i educació en el lleure Presidenta de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar IPA a Espanya, sòcia fundadora de l’Associació de Ludotecaris/àries i Ludoteques de Catalunya ATZAR i assessora pedagògica de la Fundación Crecer Jugando, collabora com a professora en diverses escoles universitàries i institucions educatives És autora d’articles en obres collectives, llibres i revistes, així com de recerques sobre jocs…

Membre del Futbol Club Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de 400 m tanques 1985, 1990, 1991 i campió de Catalunya de 400 m llisos en pista coberta 1985 També en 400 m tanques fou subcampió d’Espanya en tres ocasions 1984, 1986, 1988 i n’aconseguí el tercer lloc el 1990 Establí el rècord de Catalunya d’aquesta especialitat a l’aire lliure 1987, 1988 amb una millor marca de 50,51 s També baté el rècord de Catalunya en la prova de relleus 4 × 400 m a l’aire lliure 1984, 1986 Escrigué diverses obres divulgatives d’educació física

Fou concebuda segons un projecte d’ Eugeni d'Ors , el seu primer director, per a formar el personal —exclusivament femení— encarregat de les Biblioteques Populars Des de molt aviat fou vinculada a la Biblioteca de Catalunya Tingué la primera seu a l’edifici del Rellotge, dins la Universitat Industrial de Barcelona, d’on es traslladà el 1924 a la Casa dels Canonges del carrer del Bisbe El 1937 passà al recinte de l’Hospital de la Santa Creu, al carrer de l’Hospital, on romangué fins el 1991 Durant aquesta primera etapa  les disciplines de caràcter general s'encarregaren a Pompeu Fabra, Jaume…