Resultats de la cerca

Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

Estudià a la seva ciutat natal i guanyà el Premi Weber 1984 i el concurs de cant de Hèlsinki El 1985 entrà a formar part del Teatre de Dresden, on cantà obres de Cimarosa, Mozart i Weber Posteriorment es presentà al Covent Garden i als festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne, i també a diversos teatres lírics d’Amèrica del Nord Ha estat igualment intèrpret de lied i oratori

Entrà a la directiva de la UE Lleida, presidida per Antoni Gausí, la temporada 1983-84 Dos anys després passà a ser president, i exercí aquest càrrec fins el 1996 Tornà a ocupar la presidència la temporada 1997-98, després de la qual ja es desvinculà del club Durant el seu mandat l’equip aconseguí un ascens a primera divisió 1996 i dos a segona A 1987, 1990

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, ha estat vocal del seu comitè executiu Ha realitzat expedicions espeleològiques centrades en la recerca geològica de les regions sud-pirinenques de Catalunya El 1969 entrà com a conservadora al Museu de Geologia de Barcelona i en fou la directora 1985-2005 Ha publicat, entre d’altres, el llibre Museu Martorell, 125 anys d’història natural 1878-2003 2004

El 1965 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu Presidí la secció d’hoquei sobre patins en dues etapes 1969-73, 1979-80 i, entremig de les dues, dirigí l’entitat 1973-77 Durant el seu mandat el club guanyà nombrosos títols, entre els quals cal esmentar sis Copes d’Europa consecutives 1967-72 Els anys seixanta també fou vocal de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge

El 1982 entrà en les primeres organitzacions de bicicròs Fundà el Moto Club Sant Andreu de la Barca, que presidí fins el 1994, i organitzà proves de trial en motocicleta El 1984 muntà el primer Campionat d’Espanya de bicicròs al circuit de Sant Andreu El 1988 organitzà un campionat de bicicleta tot terreny de camp a través Formà part de la comissió de bicicròs de la Federació Catalana de Ciclisme

El seu objectiu principal fou aglutinar joventut ultradretana d’arreu d’Espanya per incorporar-la a Juntas Españolas Volia “constituir una tendencia joven y radical en el nuevo partido”, “una especie de Fronte della Gioventú en el MSI” Quan el 1985 es palesà el fracàs de Juntas, PyL entrà en crisi i es dissolgué, si bé alguns seguidors s’integraren al Frente Nacional Edità una publicació del mateix títol

Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals de l’abril del 1931 obtingué uns 9 000 vots tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas Fou dissolt el 1936

Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964