Resultats de la cerca
Es mostren 20983 resultats
Teodolinda
Theodolinda , reina dels longobards, es casa amb Agilulf, duc de Torí, en un fresc de la catedral de Monza realitzat per Zavattari (1444)
DP
Història
Reina dels longobards, filla de Garibald, duc de Baviera, i catòlica, es casà a Verona (589) amb Autari, rei dels longobards, que era arià.
Formà entorn seu un fort partit catòlic, amb el suport del papa Gregori I el Gran Mort Autari 590, es casà amb Agilulf , duc de Torí, que, un cop rei dels longobards, féu batejar catòlic, per influència de Teodolinda, el seu fill Adaloald 602 Mort Agilulf 615, governà el regne en nom del seu fill, fins que aquest fou emmetzinat pels arians 627
Capet
Arbre geneaològic dels Capet directes
Història
Nom que rebé la descendència agnada del rei de França, Hug I de França (anomenat capet pel caputxó que portava mentre era abat laic).
Ha format nombroses branques regnants a França i a diversos països Són anomenats Capet directes els reis de França de la tercera dinastia des d’Hug Capet 987 fins a Carles IV 1328
Can Ferrer
Vista general de Can Ferrer, amb el Montseny al fons
Mas Can Ferrer
Veïnat
Veïnat del municipi d’Arbúcies (Selva) al voltant de la masia de Can Ferrer de Sant Pere; antigament era la parròquia de Sant Pere Desplà.
comtat d’Ascània
Geografia històrica
Antic comtat d’Alemanya sorgit a la fi del segle XI, el centre del qual era el castell d’Ascània prop d’Aschersleben, al Harz.
l’Alqueria de Ferrís
Llogaret
Antic llogaret de la plana de Cocentaina (Comtat), habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per 12 famílies).
El 1563 hi havia, a més, l' Alqueria de Ferrís Baixa , que correspon, probablement, a l'Alqueria d’Asnar Comtat
l’Alqueria de Descalç
Llogaret
Antic llogaret de la plana de Cocentaina (Comtat) habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per sis famílies).
vall d’Eixartell
Vall del municipi de Pollença (Mallorca), al sud del terme, entre la penya Mascorda i s’Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig.
Al centre hi ha la gran possessió de ca n'Eixartell
vènet | vèneta
Història
Individu d’un poble de procedència il·lírica, establert als primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia.
Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns segle V i la dels longobards segle VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república
rostre
Història
A Roma, tribuna oficial del fòrum, potser perquè era adornada amb els rostres de les naus capturades pels romans als d’Anzio el 338 aC.
reformador
Història
Oficial reial el càrrec del qual era generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.
En foren, per exemple, Felip de Boïl i de La Scala a Sardenya 1323, després de la conquesta de l’illa, i a Mallorca 1345-48, com a organitzador de la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca, missió seguida pel també reformador i governador Gilabert de Centelles i de Montcada 1348-59 Per a dur a terme la reforma del govern municipal mallorquí en fou també el governador Hug d’Anglesola i de Ribelles 1397-98 i, més tard, Francesc d’Erill i de Centelles 1452-57 per a la repressió dels forans