Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
A València, sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i recuperació del poder en mans dels senyors sobre els moriscos convertits
Les Corts de València aconsegueixen del rei el sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i que els senyors tinguin sobre els moriscos convertits la mateixa jurisdicció que tenien quan eren musulmans
informant
Antropologia
Persona d’una cultura determinada que dóna informació sobre aquesta cultura a un etnògraf.
Els informants en etnografia han estat un collectiu anònim de la població estudiada o bé, en alguns casos, persones particulars que pels seus coneixements de les tradicions culturals eren claus per a l’etnògraf
Agència d’Energia Nuclear
Dret internacional
Nom que del 1972 ençà rep l’Agència Europea d’Energia Nuclear, institució amb seu a París, fundada el 1958 per l’Organització Europea de Cooperació Econòmica ( OECE
) i dependent de l’OCDE des del 1961.
Té per finalitat promoure i coordinar projectes conjunts de desenvolupament de l’energia nuclear per a usos pacífics El 1993 n'eren membres tots els estats de l’OCDE i la República de Corea
pecia
Diplomàtica i altres branques
A la indústria medieval de llibres, cadascun dels fascicles d’un llibre formats per un foli plegat en quatre.
A les universitats, eren deslligats i numerats, talment que un llibre podia ésser copiat per diversos amanuenses, i constituïa alhora la mesura de la compensació deguda al copista i, doncs, el preu del llibre
encavallada
encavallada metàl·lica (a dalt) i de fusta (a baix)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga metra.
L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó
comuner
Història
Recaptador d’imposts o drets reials a càrrec de la Comuna del Camp (Camp de Tarragona).
Normalment eren designats dos o tres comuners Al començament del s XV el càrrec esdevingué permanent, i el comuner fou constituït president de la Comuna i defensor dels seus privilegis Fou anomenat també plegador
batíada
Història
Membre d’una dinastia de vuit monarques que regnà al Cirene aproximadament del 630 al 465 aC.
Eren descendents de Batos I Báttos , fundador de la colònia de Cirene, esplendent sota els quatre primers reis Els libis motivaren la tràgica fi dels batíades Els reis s’anomenaren alternativament Batos i Arcesilau
sotsoficial | sotsoficiala
Militar
Membre del cos de l’exèrcit inferior al dels oficials i superior al de la tropa.
A l’exèrcit espanyol el cos de sotsoficials format pels graus de sotstinent, brigada i sergent, o els similars de l’armada fou creat el 1931 amb anterioritat els sotsoficials eren classe de tropa
sílur
Història
Individu d’un antic poble —d’origen ibèric, segons Tàcit— que habitava al S de l’actual Gal·les, al N de Severn.
Resistiren encara mig segle després que Claudi convertís Britània en província romana i foren reduïts per Juli Frontí Les seves ciutats eren Venta Silurum prop de Caerwent, Monmouth i Isca Silurum prop de Caerleon
recot
Dret penal
Antiga pena pecuniària aplicada a Andorra que s’aplicava als infractors que, dins del vuit dies següents a la sentència, no havien efectuat el pagament del cot de la terra o de la parròquia.
Equivalia al doble de l’import del cot de la terra i del cot de parròquia, que eren fixats pel consell general Fou vigent fins a la introducció del nou ordenament jurídic andorrà 1993