Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Eduardo Pondal Abente
Literatura
Poeta gallec.
Inspirat en els poemes ossiànics de Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, recrea una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims Poeta ossiànic més característic de la Península, és anomenat O Bardo de la lírica gallega del Rexurdimento La seva poesia, aristocratitzant, es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia El més fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos 1886 Deixà…
Josep Camaron i Bonanat
Dibuix de Josep Camaron i Bonanat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País Valencià, Madrid,…
Antoni Briva i Miravent
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia Ordenat el 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona 1963 i canonge de la catedral 1964 Bisbe d’Astorga 1967, dugué a terme una tasca de divulgació teològica Fou cap de redacció de la revista Orbis catholicus 1958-64, i publicà articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura 1957, El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman 1958, Colegio episcopal e Iglesia particular 1959
Amalia Domingo Soler
Literatura catalana
Poetessa i escriptora.
Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué difícilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l’ajudés en la propagació de les seves idees espiritistes Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual ‘La Luz del Porvenir’, ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errores del catolicismo romano 1880 i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic Memorias del padre Germán i Te perdono , en vuit volums, que han estat…
Tiberi Sabater i Carné

Tiberi Sabater i Carné
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Titulat el 1872 Autor a Barcelona de la casa Elcano —dita també del Pirata — al passeig de Gràcia 1880-85, de l’edifici del Casino Mercantil o Borsí 1881-83 i del palau Marcet —després teatre cinema Comèdia— 1887 A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 guanyà medalla d’or per diversos projectes de cases de renda La seva obra, una de les més interessants de l’arquitectura vuitcentista catalana anterior al Modernisme, és una derivació del classicisme amb ornamentació eclèctica inspirada en el renaixement llombard Palau Marcet 1887, obra de Tiberi Sabater i Carné © Fototecacat
Francesc Tomàs i Estruch

Francesc Tomas i Estruch
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Indumentària
Projectista de blondes, estampats i tapissos.
Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc
Francesca Adrover i Tirado
Música
Música, pedagoga i folklorista.
Formada al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears, centrà la seva activitat en la investigació i recuperació de la música i la dansa tradicionals de les Balears, especialment del ball de plaça Professora de guitarra popular durant més de vint anys a l’Escola de Música i Dansa Pare Aulí de Felanitx, fou cofundadora del grup Sis Som 1978 i membre dels grups S’Estol d’es Gerricó i Tramudança Actuà habitualment en el Festival Tradicionàrius, en el Cap de Setmana de Ses Illes i en la Festa dels Foguerons del barri de Gràcia de Barcelona
Friedrich Stegmüller
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg i lul·lista alemany.
Ordenat el 1925, fou catedràtic de teologia de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Estudià la dogmàtica i la història de la teologia i la filosofia medievals, especialment de l’àrea hispànica Zur Gnadenlehre des jungen Suárez 1933, Francisco de Vitoria y la doctrina de la gracia en la escuela salmantina 1934, Geschichte des Molinismus 1935 amb importants edicions de fonts Molt interessat per Ramon Llull, el 1957 fundà a Friburg de Brisgòvia el Raimundus Lullus Institut Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Maioricensis Schola…
Minyons de Muntanya
Primera institució escolta catalana sorgida, juntament amb els Guies Excursionistes, el 1927 gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca, que considerà el mètode escolta com el més apte per a la formació del caràcter.
La idea arrelà especialment en l’ambient excursionista, d’on sortiren els primers grups El 1928 tingué lloc el primer campament general a partir del 1933 unificaren els plans de treball amb els Guies Excursionistes L’experiència fou ampliada amb la fundació d’una secció de Minyons al Centre Moral i Instructiu de Gràcia per A Batlle, que, juntament amb Batista i Roca, formà part del Consell General de la Germanor, constituït el 1930 Durant la República, la guerra civil i la postguerra, els Minyons de Muntanya seguiren les vicissituds de l' escoltisme Es dissolgué l’any 1974
Partit Comunista Català
Política
Grup polític format per Jordi Arquer pel novembre del 1928 al marge de la Federació Comunista Catalanobalear.
Reuní uns 300 afiliats procedents de grups marxistes sorgits a l’Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27 Implantat a Sants, a Gràcia i al Clot de Barcelona i a Lleida, aconseguí l’adhesió d’antics membres d’Estat Català Jaume Miravitlles, Martí Vilanova, Domènec Ramon, etc Els seus dirigents, a més d’Arquer, foren sobretot Víctor Colomer, Amadeu Bernadó i Domènec Ramon Usà com a plataforma periodística en 1928-29 L’Opinió i després el 1930 féu aparèixer L’Andreuenc i Treball Pel novembre del 1930 s’uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina