Resultats de la cerca
Es mostren 3186 resultats
ansa
Música
Part estructural dels tambors i tamborins que permet agafar-los o penjar-los del braç o de l’espatlla.
Consisteix generalment en una baga de corda o cinta fixada a la caixa de l’instrument que deixa les mans del músic lliures per agafar les baquetes, les macetes o el flabiol
cantus
Música
Forma abreujada de cantus firmus.
Aplicat a la polifonia dels segles XV i XVI, pot designar també la part més aguda d’una composició, independentment de la tessitura de la veu o l’instrument que l’executi
corn

Corn
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Del llatí cornu (‘banya’), és, juntament amb trompa, un dels termes més importants en la denominació dels instruments de vent-metall.
Des de sempre, una de les accepcions més destacades -més, fins i tot, que la de banya- ha estat precisament la de botzina o instrument fet amb una banya o en forma de banya Associat originalment a la caça, s’anà aplicant progressivament al terreny dels instruments musicals En deriven els substantius cornamusa, corneta i cornetí, tots ells noms d’instruments, i el verb cornar ‘tocar el corn’ Associat a altres paraules serveix també per a anomenar instruments de la família del vent-fusta corno di bassetto i corn anglès La confusió entre trompa i corn és comprensible si es té en…
pont

Pont de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, peça rígida que separa les cordes de la taula harmònica a fi que puguin vibrar lliurement.
Indispensable en la majoria de les cítares, amb mànec o sense, és una part estructural que té, a més de la funció anterior, la de transmetre la vibració de les cordes a la resta de l’instrument Els ponts solen construir-se de materials resistents fusta, os o ivori, per tal de suportar la pressió de les cordes, però ben lleugers, per evitar qualsevol resistència a la transmissió del so Quan els instruments tenen dos ponts -un a cada extrem de les cordes-, el més proper al claviller s’anomena celleta La decoració i forma del pont orienten sovint sobre l’escola, l’època i el lutier…
polifonia sobreentesa
Música
Tècnica per la qual una sola línia melòdica es construeix com a resultat de la combinació successiva del moviment de dues o més veus d’una suposada textura polifònica.
JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu…
Histeroscòpia
Patologia humana
La histeroscòpia és una prova diagnòstica que consisteix en l’observació de l’interior de l’úter amb un instrument que s’introdueix a través de la vagina, anomenat histeroscopi Hi ha diversos tipus d’histeroscopis, però bàsicament tots consisteixen en un tub allargat proveït d’un sistema òptic i d’un sistema d’illuminació directa Aquest sistema permet d’observar clarament des de l’extrem exterior del tub les zones enfocades amb l’extrem introduït en la cavitat uterina La histeroscòpia es pot aplicar a través de dues tècniques diferents La més simple és l’anomenada histeroscòpia…
transposició
Música
Acció i efecte d’interpretar una música en una alçada diferent de la representada per les notes escrites, apujant-les o abaixant-les totes exactament un mateix interval.
També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…
garrot
Dret penal
Collar de ferro que hom pot estrènyer a voluntat per mitjà d’un cargol, emprat per a executar els condemnats a la pena capital.
La condemna a mort per mitjà d’aquest instrument, en lloc de la forca, fou introduïda pel codi penal espanyol el 1820, fou aplicada per darrer cop el 1974 i suprimida el 1978
música de cambra
Música
Nom que rep la música escrita per ésser interpretada en intimitat, i per un grup reduït d’instruments, generalment entre dos (duo) i nou (nonet) —pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses—, bé que poden incloure obres per a conjunts lleugerament més nombrosos.
Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada i…
Sant Pere de Bellmunt (Viacamp)
Art romànic
Només un sol document fa referència a aquesta església Es tracta d’un instrument de l’any 1173, que consigna el nom d’aquesta capella associat al d’una partida prop de la Noguera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina