La histeroscòpia és una prova diagnòstica que consisteix en l’observació de l’interior de l’úter amb un instrument que s’introdueix a través de la vagina, anomenat histeroscopi.
Hi ha diversos tipus d’histeroscopis, però bàsicament tots consisteixen en un tub allargat proveït d’un sistema òptic i d’un sistema d’il·luminació directa. Aquest sistema permet d’observar clarament des de l’extrem exterior del tub les zones enfocades amb l’extrem introduït en la cavitat uterina.
La histeroscòpia es pot aplicar a través de dues tècniques diferents. La més simple és l’anomenada histeroscòpia de contacte, que consisteix a observar successivament diverses zones de l’interior de l’úter, sobre les quals s’aplica l’extrem interior de l’instrument. Aquesta tècnica es pot efectuar de manera ambulatòria, en la mateixa consulta mèdica.
Per a observar globalment tota la cavitat uterina s’empra la histeroscòpia amb distensió de la cavitat uterina, que s’efectua introduint en l’úter una substància líquida o gasosa que distén la cavitat. Aquesta tècnica és més complexa i ha d’ésser efectuada amb anestèsia i al quiròfan.
En qualsevol cas, la histeroscòpia pot ésser eficaç per a observar nombroses alteracions de l’úter, principalment tumors benignes o càncer d’úter.