Resultats de la cerca

Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions  Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i  Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De porta endins 1884…

El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també…

D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca ,…

Fill de Joan Carreras i Martí , és titulat en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, i ha exercit el periodisme a la premsa escrita Avui , El Temps , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona i posteriorment a la CCMA, on ha estat guionista de diversos programes de ràdio i televisió, redactor d’informatius, i directiu, cap de gestió i coordinació de diversos departaments Professor de periodisme digital a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Pompeu Fabra 2011-12 i posteriorment a la primera d’…

És esmentada com a parròquia al segle XIV, però al segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve de Bagà

El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps segles IX-X Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn o de Sant…

Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà  El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923  1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009,  Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El…

La comunitat s’hi establí al segle XIII l’església és esmentada el 1277 i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre El lloc fou venut al segle XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia Resten escassíssimes ruïnes

El lloc és esmentat ja l’any 950 com a possessió del monestir de Cuixà

Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En morir el seu…