Resultats de la cerca

Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials

Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el  Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou professor de l’Institut Ramon Llull de Palma Fou acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia Ordenà una bona part dels arxius municipals de les Balears i publicà els catàlegs, sovint acompanyats de notícies històriques locals Entre les seves monografies es destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca 1973

Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Malgrat la seva paràlisi quasi total, es casà amb Françoise d’Aubigné, la futura Mme de Maintenon Debutà en les lletres amb un Recueil de quelques vers burlesques 1643, que assolí un gran èxit i molts seguidors Més endavant conreà la sàtira, i fou imitat àdhuc per Boileau Es dedicà també al teatre, amb comèdies imitades de les espanyoles, com Jodelet 1645, L’écolier de Salamanque 1654, etc Publicà finalment Le roman comique 1651-57

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

Es llicencià en dret a Barcelona 1853 D’idees carlines, en la seva Historia general de España y de sus Indias 1864 atacà els liberals El 1868 fou premiat als jocs florals el seu estudi Lo siti de Girona en l’any 1809 1868 Publicà també Los dioses de Grecia y Roma 1880-81 i un gran nombre de traduccions al castellà Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona