Resultats de la cerca
Es mostren 3930 resultats
renormalització
Física
Tècnica de càlcul emprada en teoria quàntica de camps i en mecànica estadística.
Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs
Johann Adam Reutter
Música
Compositor austríac.
Estudià amb ACaldara Fou compositor de la cort dels Habsburg i mestre de capella de la catedral de Sant Esteve 1738, on fou mestre de JFHaydn Ennoblit per l’emperador Carles VI, fou administrador de la capella de música imperial 1751, on s’oposà a Gluck, el qual considerava massa innovador Deixà òperes, oratoris, música religiosa i simfònica
Pierre Jean de Béranger
Literatura francesa
Poeta francès romàntic.
Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
calor sensible
Meteorologia
Energia calorífica associada directament amb els canvis de temperatura d’una substància.
En les transformacions termodinàmiques a pressió constant, coincideix amb les variacions d’entalpia En meteorologia, s’utilitza fonamentalment per a diferenciar el transport de calor d’una massa d’aire en funció de la seva temperatura, del corresponent al transport de calor latent a causa del seu contingut de vapor o al flux de calor per emissió o absorció de radiació
tub de Thièle

Tub de Thièle
Química
Tub d’assaig amb una tubuladora que surt prop de la base i, a manera de nansa, torna a entrar per la part mitjana.
Quan el tub és emplenat d’un líquid i és escalfada la nansa, es crea un corrent de convecció, i es va uniformant gradualment la temperatura de la massa líquida El tub de Thièle, conjuntament amb un termòmetre, és utilitzat com a bany calefactor per a determinar el punt de fusió de substàncies collocades en un capillar dins el líquid
polarització dels fotons
Física
Estat de spin dels fotons.
Tot i que un fotó, pel fet de tenir spin, hauria de presentar la component del seu spin en la direcció del moviment quantificada amb els valors 1, 0 i -1, el fet que la seva massa sigui nulla i es mogui sempre a la velocitat de la llum fa que les úniques polaritzacions que presenti siguin 1 i —1
potencial centrífug
Física
Potencial degut al moment angular orbital de la partícula incident amb relació al nucli blanc.
Analíticament, es representa per l’expressió V c e n t r í f u g r,l = h 2 ll+1/ 2 μ r 2 , on l és el nombre quàntic de moment angular orbital, h la constant reduïda de Planck, μ la massa reduïda del projectil i del blanc, i r la distància entre el projectil i el blanc
força del gradient horitzontal de pressió
Geografia
Força associada a les diferències de pressió existents en punts situats a la mateixa altura, que actua en direcció horitzontal, dels punts amb més pressió cap als que en tenen menys.
En hidrodinàmica, el component horitzontal del gradient de pressió genera una força per unitat de volum que, en dividir-la per la densitat, expressa la força per unitat de massa o acceleració associada a aquest gradient Als oceans o grans llacs, la magnitud d’aquest terme és del mateix ordre que el terme de Coriolis 10 - 4 m s - 2
pleremàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, estudi de la forma del pla del contingut de la llengua, que comprèn els plerematemes; grosso modo es refereix al mateix camp que la gramàtica tradicional, bé que amb mètode diferent; la substància del contingut, és a dir, la significació, és exclosa de la consideració lingüística de la glossemàtica.
Segons Hjelmslev, la forma del contingut és característica de cada llengua “cada llengua estableix els seus propis límits =forma del contingut dins la "'massa de pensament’ =substància del contingut amorfa Cada llengua projecta la forma d’una manera diferent sobre el pensament com si amb un mateix grapat de sorra =substància del contingut hom formés dibuixos diferents =forma del contingut'
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina