Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
Fons d’art romànic del Museu de Vilafranca (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
El museu El Museu de Vilafranca és installat en part en el que fou l’antic Palau Reial i en part en un edifici contigu, que l’any 1975 fou adaptat i renovat Quant a la seva fundació, cal cercar els orígens en un patronat que es creà el 1935 amb la intervenció de diverses personalitats vilafranquines, entre les quals cal destacar la collaboració del Dr Manuel Trens Fou el mateix patronat qui adquirí l’edifici de l’antic palau, en el qual s’emprengueren obres de restauració i reconstrucció que mai no han estat interrompudes, tot i que s’ha tingut cura de no alterar l’estructura primitiva El…
L’orfebreria
Art gòtic
Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…
politja baixa
Esport
Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un banc, dos suports rectangulars a l’extrem anterior del banc, dos agafadors situats a l’extrem inferior i un sistema de politges que permet la transmissió de moviments a un conjunt de pesos units als agafadors.
brunyiment
Tecnologia
Operació destinada a allisar i abrillantar una superfície metàl·lica, a la qual són sotmeses les peces que han de tenir una elevada precisió superficial o que han d’ésser resistents a l’oxidació, al desgast per fregament (coixinets de bancada, bieles de motor d’explosió, etc).
El brunyiment a mà és efectuat amb el brunyidor, i el mecànic amb la brunyidora
brida
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma de pont —travessada pel mig per un pern que la colla sobre la taula d’una màquina eina—, un dels extrems de la qual recolza sobre una cala mentre que l’altre estampeix la peça a mecanitzar contra la taula, immobilitzant-la.
fals | falsa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda produïda fraudulentament per algú que no posseeix el dret d’emetre-la i que reprodueix, amb la màxima fidelitat possible, les monedes de curs legal, tot i que, habitualment, és d’una qualitat metàl·lica inferior quan es tracta de moneda no fiduciària.
planxa
Disseny i arts gràfiques
Làmina metàl·lica o d’alguna resina plàstica emprada, com a matriu, en alguns sistemes d’impressió, com la litografia i l’òfset, obtinguda generalment per procediments fotomecànics a partir d’un original i caracteritzada pel fet de tenir les parts impressores i els blancs en un mateix nivell.
placa d’estat
Placa d'estat de Dinamarca
Transports
Làmina metàl·lica o paper adhesiu de forma ovalada i color blanc, en la qual consta la sigla, en color negre, de l’estat en el qual ha estat matriculat un vehicle automòbil, segons un conveni internacional ( matrícula), i que sol ésser col·locada a la part del darrere dels vehicles.
implant
Substància o estructura metàl·lica o sintètica o bé compost, element, teixit o òrgan introduït quirúrgicament en el teixit cel·lular subcutani per tal de donar suport a una pròtesi, d’aconseguir un alliberament lent del principi actiu (implant medicamentós), o de millorar o regenerar la funció d’un òrgan danyat.
ala
Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…