Resultats de la cerca

El 1548 se'n féu càrrec la Companyia de Jesús fou la primera Universitat de l’orde, i les seves constitucions 1549-50 —amb les del collegi de Messina— serviren de model a les seves universitats posteriors Posada en funcionament el 1549, tingué primer vuit càtedres, que foren després reduïdes a cinc i modificades de nou el 1557 L’expulsió dels moriscs comportà un greu cop per al seu desenvolupament, i no se'n recuperà fins a la fi del segle El s XVIII, malgrat les discussions amb la Universitat de València, fou de gran esplendor Felip V li confirmà els privilegis el 1720, encara…

De família terolana, estudià a l’escola de Sant Carles de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid 1864 Presentà a l’Exposició Regional del 1867 El beat Joan de Ribera en l’expulsió dels moriscs València, Museu de Belles Arts Pensionat per la diputació de València, anà a Roma 1868, on pintà La destrucció de Sagunt Palau de la Diputació Fou professor de l’escola de Sant Carles —fou mestre de Josep Benlliure i Gil— i del 1871 al 1875, any que s’establí a París, on residí fins el 1914 El 1917 fou elegit acadèmic de San Fernando Guanyà una primera medalla a l’Exposición …

Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s’hi annexà fins el 1848, després d’haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets

Les pastures 727 ha, les pinedes i la garriga ocupen tant d’espai com el secà 852 ha, on es destaquen oliveres i ametllers, malgrat que les boires perjudiquen aquests darrers El regadiu, molt escàs, és actualment ampliat per un Grup de Colonització No hi ha més indústria que un establiment de materials de construcció de les dues almàsseres cooperatives, creades el 1970, no en resta cap Les vicissituds de la població els darrers anys han estat molt pronunciades després d’un màxim 1289 h el 1897 hi hagué la forta baixa del 1910 1098 h, a causa de l’emigració, recuperada al cap de deu anys amb…

El sector més muntanyós és ocupat pels boscs de pins i matollar, mentre que la resta, suaument ondulada, ho és pels conreus de secà, en part abancalats garrofers, oliveres, vinya moscatell i ametllers El regadiu, gràcies a l’aigua de pous, és en expansió, i és dedicat sobretot a tarongers Els pasturatges són relativament importants 720 ha, i la germandat els arrenda als ramats transhumants de Terol al sud del terme hi ha la carrerada que travessa la comarca des d’Albarrasí, anomenada la creu de Llíria Hi ha pedreres de marbre i de “pedres d’aigua”, molt conegudes al s XVIII i…

Ocupa la massa del paleogen presidida per la serra d’Aitana hi destaquen la penya de Sella 1 107 1 169 m alt, els tossals de l’Aguilar i la Real i la lloma de Xerquer Les aigües corren cap al barranc de Tagarina i al de l’Arc, que formen la capçalera del riu de Sella Les pinedes i alguns alzinars ocupen 1 025 ha, i les pastures, 414 ha Són conreades 1 691 ha de secà, bàsicament d’ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les 414 ha de regadiu hortalisses i cítrics es beneficien de les fonts de l’Alcàntera i de la Murtera Més de la meitat de les parcelles no arriben a 1 ha Després d’un màxim de…

El terme és situat entre 10 i 25 m alt, llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria 506 m alt, el cim de la qual és prop del termenal als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja 251 m El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu 405 ha, a base d’aigües elevades tarongers i hortalisses també hi ha 130 ha de secà Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la…

El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La…

El terme és totalment pla, situat a la dreta del riu d’Alcoi, eix de la Safor El regadiu ocupa la totalitat del terme, i és regat a través de la séquia comuna de Gandia i de diversos pous té una comunitat local de regants anomenada de Sant Abdó i Sant Senén La propietat és molt repartida, bé que hi ha també jornalers Pràcticament el conreu únic és el taronger 180 ha hi ha magatzems de condicionalment de fruita i empreses exportadores L’activitat industrial és important indústria derivada de l’agricultura farinera, de la fusta mobles, persianes, de la construcció rajoles la més important és la…