Resultats de la cerca

L’església Santa Marina depèn de la de Sant Jaume Hi ha restes d’una antiga torre de defensa Pertangué, als segles X i XI, als senyors de Castellet Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al segle XIX Llorenç i Lleger

És accidentat pels monts de Valnera Hi ha ramaderia i indústries alimentàries conserves de peix, formatges i mantegues, etc Dins la vila d’Espinosa de los Monteros, cap del municipi, destaquen diversos edificis civils, com el palau de Chiloeches d’origen medieval

L’església, que depèn de la d’Olivella, és dedicada a santa Maria A mitjan s XIX formava municipi amb Garraf

L’església de la Mare de Déu del Pilar depèn de la de Pinyana Ha pertangut fins el 1968 al municipi de Viu de Llevata

La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç

Situació i presentació Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols W i N, Sant Aniol de Finestres E, Amer S i Susqueda S i SW, aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit W, d’Osona, només per un petit sector És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental al NE la serra de les Medes 884 m separa el terme de la vall del Llémena en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter Aquest sector septentrional del terme…

Comprèn tres sectors el primer s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Tramuntana puig de son Agulla, 503 m alt i culmina al puig de na Marit 666 m i a la mola de Lluc Entre aquesta i la serra d’Alfàbia, se situa la vall d’Orient on neix el torrent de Coanegra anomenat en el seu primer tram torrent des Freu , afluent del torrent Gros, que drena el terme cap a la badia de Palma El segon sector és el Raiguer, que trenca el pendent del peu de muntanya Ací els materials són més recents quaternaris i fragments de miocènics i donen sòls profunds, que han atret els conreus i la població El…

L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093 Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi Ermedàs i Vilajoan Pertangué a la baronia de Creixell el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC

Situació i presentació El terme municipal de Masarac té una extensió de 12,53 km 2 Comprèn el poble de Masarac, que és el cap de municipi, el veïnat del Priorat i el poble agregat de Vilarnadal Limita amb Campmany NW i W, Sant Climent Sescebes N, Mollet de Peralada NE, Peralada E i SE, Cabanes i Pont de Molins S i Biure SW El terme comprèn, a llevant, una part de la plana d’erosió damunt sediments eocènics els Aspres La resta del terme és accidentada per la serra d’Altrera, considerada un dels darrers contraforts de l’Albera, amb el puig d’Altrera 163 m, que és l’elevació més important del…

Al s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner